We are not them (Letter to our European friends)

June 15th, 2012

Copiat literalment d’ací, del director de Vilaweb:

Vicent Partal

15.06.2012

We are not them (Letter to our European friends)

I don’t doubt you must be amazed by the way the Spanish politicians, especially the Spanish Government, behave. In spite of the serious crisis that overburdens us all, they all act in an utmost lack of responsibility. A lack which is causing important problems all of us must try to fix. Yet, I can’t say I’m amazed in the least, as I’ve been enduring this for decades.

Such behaviour, so strange to you, isn’t at all strange to me. The citizens of Catalonia, the Valencian Country, and the Balearic Islands have been enduring their strange behaviour for ages. As an example, I’ll simply tell you that while they keep building High Speed Trains leading to small and remote towns, Barcelona and Valencia are still linked by an one-track railway. And yet, the area encompassing both cities contributes the 55% of the spanish GDP and holds as much as the 60% of the merchandise traffic.

This economic absurdity is only one in quite a lot. There is a reason to this: Spain may look like a modern country, but it isn’t. It’s a country still haunted by its identity. Obsessed by the idea of building its national identity at all costs. It is a country where nationalism, their nationalism, may justify the most absurd decisions. Against economic consistency, and against Europe, even. Resuming the example I used before: No matter how much the European Commission considers the so-called Mediterranean Corridor to be a priority, the Spanish Government refuses to invest one single euro on it, and clings stubbornly to the building of a ‘central corridor’ that crosses Madrid, and which Europe is not keen on.

We’ve been telling you about all this more than once. About all this and about their enormous plundering on our taxes. About their unceasing attacks to our identity, particularly to Catalan language, against which they act in an unhealthy mania. And about the poor quality of their democracy. I deem normal that you thought I was exaggerating, but now you’ve seen by yourselves. You’ve seen their flaws, and must endure them as we have been enduring them for a long, long time.

Our society is living a very important moment, especially in Catalonia, where a majority of the population is willing to establish a republic of our own. We are aware that our future depends only on ourselves, and we are willing to decide which. But today I’d like to ask you not to miss their behaviour, as I’m quite sure this will help you to understand our drive not to remain subject to them any longer. Further, please don’t mistake us for them, for we are not them.

director@vilaweb.cat

Desconcert i manca d’idees

March 19th, 2012

A Gandia.

Jubilat sense vocació de jubilat.

Amb ganes d’ajudar i de fer coses, sense saber ben bé què.

Pot ser fer cursos en línia gratuïts?

Pot ser fer un llibre sobre TIC i ensenyament?

Col·laborar amb col·legis i instituts de secundària?

Fer xerrades a gent de totes les edats per aprendre els uns dels altres?

Pot ser obrir espais de debat per tractar de veure una mica de llum en aquest túnel en què ens hem i ens han ficat?

Escriviu i feu-ne suggeriments…

(Haig de moderar els vostres comentaris o escrits, però no censuraré més que l’spam).

 

Sí al valencià, collons!

June 7th, 2011

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans a propòsit de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya

June 30th, 2010

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans

a propòsit de la Sentència del Tribunal Constitucional

sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya

L’Institut d’Estudis Catalans, acadèmia nacional de les ciències i les humanitats, entén que és políticament insòlit i inadmissible que el Tribunal Constitucional s’atorgui el dret de decidir sobre la constitucionalitat de l’Estatut d’autonomia de Catalunya menyspreant la decisió del poble de Catalunya, el qual, en plebiscitar l’Estatut, li va conferir un caràcter constituent per al territori de Catalunya.

Altrament, l’Institut d’Estudis Catalans considera que la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, pel que fa al concepte de nació, el tractament i l’abast de l’oficialitat de la llengua catalana, del dret civil de Catalunya i dels drets històrics i lingüístics del poble de Catalunya, entre altres qüestions, vulnera greument la voluntat popular expressada en referèndum. Aquesta resolució posa de manifest un retrocés democràtic que es pot traduir en conseqüències inacceptables per al desenvolupament de la vida política, econòmica, social i cultural de Catalunya.

Catalunya, com a poble mil·lenari, s’ha reconegut com una nació i, per tant, és subjecte de drets col·lectius establerts internacionalment (Carta de les Nacions Unides i pactes internacionals dels drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides) i té el dret inalienable, previ a la Constitució espanyola, de configurar l’àmbit jurídic de la seva llengua i la seva cultura, la seva economia o la seva societat.

Sens perjudici d’analitzar més a fons el contingut íntegre de la Sentència del Tribunal Constitucional pel que fa a altres àmbits, com ara el dret, l’economia, determinades competències i símbols nacionals, l’Institut d’Estudis Catalans, acadèmia de la llengua catalana, rebutja qualsevol acte que limiti l’eficàcia dels drets lingüístics individuals i col·lectius i rebaixi l’ús preferent que el català, com a llengua oficial i pròpia, ha de tenir davant de totes les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics.

L’Institut d’Estudis Catalans expressa el seu rebuig més enèrgic davant la resolució del Tribunal Constitucional, que desnaturalitza l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i crida la ciutadania a defensar cívicament i amb tota la fermesa el dret del poble català a decidir democràticament el seu futur.

Barcelona, 30 de juny de 2010

Colòmbia, terrasses de climes

January 19th, 2010

Acabem de tornar de Moniquirá,  poble de naixement de la meua
Elizabeth.

Colòmbia no té estacions, té climes segons les altures, que
es mantenen tot l’any poc variables. Ací a Tunja fa com la
tardor-primavera i a Moniquirá com a la primavera-estiu fort.

En
arribar ahir la bufada d’aire calent em va recordar el ple estiu
alacantí. Moniquirá está només a 120 km de Tunja, però per arribar-hi
travesses valls, muntanyes pelades i muntanyes amb vegetació
despietada, d’uns verds brutals.

Avui he dinat “cabro” torrat, molt bo (en lloc de cabritets ací ens mengen els pares, els cabrons :)

Volia menjar “bandeja paisa”, però haurà d’esperarel diumenge vinent.

Malauradament, però, fa setmanes que escasseja l’aigua pertot arreu…