40 anys en Mallorca i no entén “Un tallat, per favor”

Diumenge 7 de desembre a una platja de Mallorca.

Entrem a un bar/cafeteria/restaurant. Ama i amo estan servint. Són una parella vella. Ella, ben activa. Ell, amb mala cara.

“Un tallat, per favor”.  “Un ¿quéeee?” (amb cara de pocs amics).

Fets: Porten 40 anys allà.

Parlen (entenen, al menys) alemany i francés.

“I no saben la llengua oficial del país on viuen?”

“¿Qué dice? No le entiendo.” …  “Cuando llegué aqui hace 40 años no era oficial…”

En definitiva: un personatge típicament espanyol. Malparlen francés i alemany perquè els dóna els diners, però monolíngües per a la resta, i animadversió contra el català.

La culpa de la situació de no poder fer servir la nostra llengua a casa nostra (“de fora vindran que de casa ens trauran”) és nostra:

- no els hem explicat bé on son;

- ni els hem parlat suficientment en la nostra llengua (quants mallorquins han entrat i els han demanat quelcom en català?);

- ni els hem obligat a respectar-nos (lleis d’ús i normalització que són paper mullat…)

Tags: , , , , ,

2 Responses to “40 anys en Mallorca i no entén “Un tallat, per favor””

  1. Agueda says:

    Primer de tot, enhorabona per haver començat ja el teu blog personal!

    Segon, quina història més trista amb què has començat el teu blog Albert. Alguna altra anècdota del cap de setmana a Mallora i el català que siga més positiva? Per favor? Sinó hauré d’anar a per un altre paquet de mocadors…

    Àgueda

  2. Elizabeth says:

    Abans de res felicitar-te per o blog, estic segura que sera reeixit i en segon lloc per tenir un veritable sentit de pertinença amb el teu país (valencià).

    M’encanta aquest idioma i em gustaria parlar-lo aviat.

Leave a Reply