En un grup de debat al què pertany, un amic pregunta:
************
Han comentat als centres (COCOPE i altres fòrums) que estan preparant un Decret per a modificar la carrera de Magisteri (no sé si té a veure amb les equiparacions europees) i sembla que la nova carrera només tindrà dos especialitats, Infantil i Primària (tampoc sé si aquesta modificació és a tot l’estat, només al País Valencià o és únicament la Universitat d’Alacant, per allò de la autonomia universitària), el ben cert és que segons aquesta informació només podran accedir a la carrera els alumnes que hagen cursat el batxillerat de lletres, els de ciències no podran fer-ho.
Aleshores què passarà en els futurs mestres? Quina formació rebran? Si ja estem comprovant que als IES la gran majoria d’alumnes deixen a banda els batxillerats de ciències i aquells que els interessa no podran fer Magisteri, què serà de les ciències en un futur pròxim?
És clar que a l’educació bàsica és on es crea l’interés per la natura, per descobrir el món que ens envolta, etc. Com podem formar mestres que no tenen aquesta inquietud per a transmetre-la als seus alumnes (recordeu “La lengua de las mariposas”).
Jo he tingut alumnes de magisteri fent pràctiques que em plantejaven qüestions com aquestes:
§ Quina diferència hi ha entre una lent convergent i altra divergent?
§ Com explique la diferència entre refracció i reflexió de la llum?
§ Però, el la calor de la superfície terrestre no té res a vore amb el nucli de la Terra?
§ Com puc fer a la classe un circuit elèctric senzill?
I això que segur que molts havien fet un batxillerat de ciències i alguns fins i tot havien tingut classe de didàctica de les ciències.
************
L’amic també demana: No sé si els amics XXX podem donar-nos més informació al respecte i aportar llum a aquesta negror que s’aproxima.
Ací van les meues respostes: estava esperant a veure si els experts oficials en didàctica (sense ànim d’ofendre: és només la terminologia oficial) hi ficaven cullerada… però de moment no és el cas.
Et dic la meua opinió en resum (semblarà brutal, potser, però em tem que 100% acurada):
- sí, estem “entretinguts” elaborant nous plans d’estudi per a ser més europeus (com sempre a l’estat espanyol, fent papers mullats impresentables en termes de resultats d’aprenentatge dels alumnes, en general)
- nota a banda: el termini europeu per posar en marxa els plans europeus d’estudis universitaris és el 2010. Hi ha països, com ara França (i per descomptat el Regne Unit, etc.) que fa ANYS que han acabat promocions amb aquests nous plans. A l’estat espanyol encara no tenim ni els plans d’estudi, que després que s’han d’elaborat, s’han d’aprovar per no-sé-quantes-comissions-d’experts-o-de-responsables(?)-educatius.
És a dir, per al curs 2010 – 2011 pot ser que comencem…
- tot i la suposada autonomia universitària, Madrid, com sempre, fica una cotilla MOLT apretada que deixa només marge per fer perdre el temps als profs. en reunions per fixar detalls
- aquestes reunions d’experts s’àssemblen més a reunions de caps de màfia (sense ànim d’ofendre als mafiosos): es reparteixen el pastís (crèdits d’assignatures = places de professorats per obtenir un infinitèssim més de poder per al departament respectiu)
- la invitació a seure en aquestes comissions de repartiment del pastís són per tenir o no sang blava (en termes burocràtics, tan estimats a les espanyes, per ser de l’”àrea de conexiement” corresponent).
No tenen res a veure amb el CVitae o l’experiència, publicacions, trajectòria professional, etc., de cadascú. Això significa, per exemple, que el Departament de Física no és convidat a cap reunió de la facultat d’Educació (i viceversa, “of course”: llei de Talió)
- ah! i un detall sense importància ni per als profs., ni per a les autoritats universitàries, ni Conselleria, ni “Ministerio”: no hi ha CAP coordinació entre assignatures durant el procés de repartiment del pastís (també anomenat “elaboració del pla d’estudis”), ni tampoc durant la impartició del pla, ni mai: no existeixen comissions acadèmiques a nivell de Departament, ni de Faculta, ni d’Universitat… que s’ocupen d’aquestes minúcies
- i sobre el que tu preguntes: la cosa seguirà com ara (pitjor és difícil!): els alumnes no sabran ciències, però tampoc català, ni anglès, ni castellà, ni sabran redactar un full, ni defensar oralment una idea, ni coneixeran més TIC que Google i powerpoint, ni sabran d’economia, ni hauran aprés a fer esports llevat dels tests i treballs teòrics sobre “educació física”), ni tindran educació (ni per la “citizenship” ni per la ciutadania), ni sabran història (“saber”, vull dir: sentir batalles oficials amb esperit crític i sabent que la història l’escriuen sempre els vencedors i amaguen les històries que no els convé), ni hauran llegit cap llibre de text (perquè estudien “per apunts” en assignatures fragmentades i descoordinades fins a l’infinit), etc. Res de nou.
En resum, pau i tranquil·litat, que res no canvia (ni millora).
Tags: anglès, aprenentatge, carreres, català, ciències, comissions, crèdits europeus, debatre, ects, ensenyament, espanyol, estudis universitaris, magisteri, plans d'estudi, Qualitat, renovació