Democràcies imperfectes, Censura de llibres als EUA

He llegit aquesta notícia a VilaWeb. Sorprenent. La censura que sempre han exercit els que s’arroguen el dret de decidir què convé i què no a les persones (Església,  Governs, partits conservadors que defensen “la moral –la seua–, etc.).

Segur que Veneçuela no té una democràcia…però segur també que tampoc la tenen els EUA ni l’estat espanyol ni…

Acabe de sentir una entrevista en una ràdio colombiana a l’eurodiputat del PP expulsat de Veneçuela per dir que Chaves és un dictador.

Independentment de la veracitat de les seues paraules, resulta curiós com el PP s’aplica continuament allò de la palla en l’ull aliè: ha dit que a Veneçuela no hi ha llibertat d’expressió. El senyor diputat podria tractar de dir algunes coses contra la mai-votada-en-democràcia monarquia de l’estat espanyol (imposada per un dictador, per cert, dels que agraden als del PP), o parlar del dret de decidir dels pobles que mai han demanat estar sota les lleis i la policíai exèrcit de l’estat espanyol, o cremar alguna bandera de les que ixen en les corregudes de bous, etc.  Segur que té tota la llibertat del món en l’estat espanyol, aquella llibertat que reclama a Veneçuela…

*********************

Ací ve la notícia sobre la censura de llibres als EUA:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3521057

DILLUNS, 16/02/2009 – 06:00h

Els llibres més perseguits als Estats Units

Toni Morrison, premi Nobel el 1993, és una de les autores més qüestionades per la censura

Tot i presumir constantment de democràcia, el fet és que als Estats Units la censura és ben viva i cada any s’hi prohibeix la lectura de centenars de llibres. L’Associació Americana de Biblioteques (ALA) proposa, també cada any, la Banned Books Week, una setmana per a reivindicar la llibertat de lectura. Per això fa públics els llibres més prohibits. Entre els autors més qüestionats aquests últims anys hi ha Toni Morrison, premi Nobel del 1993.

Dues obres de l’autora, ‘The bluest eye’ i ‘Beloved’, han estat qüestionades per ‘contingut sexual’ i ‘llenguatge ofensiu’.

Més obres censurades: ‘Les aventures de Huckleberry Finn’ Mark Twain, per racista, i el premi Pulitzer d’Alice Walker, ‘El color porpra’. Els principals motius de la censura nord-americana solen ser ‘contingut sexual explícit’, ‘homosexualitat’ o continguts ‘contraris a la família’.

També han estat qüestionats per les autoritats nord-americanes la prestigiosa poetessa Maya Angelou, pel contingut ‘sexualment explícit’ de ‘I Know Why the Caged Bird Sings’, i Justin Richardson i Peter Parnell, per ‘And Tango makes three’, un llibre adreçat a infants que la censura considera ‘antiètnic, sexista, amb continguts homosexuals’ i ‘antifamília’. El llibre es basa en una història real, de dos pingüins mascles del zoo de Central Park de Nova York, que durant sis anys van ser parella.

En aquest vídeo l’ALA fa una llista d’algunes de les obres més perseguides.

Tags: , , , , , , , , , ,

Leave a Reply