Archive for March, 2009

Ciència, cultura, difusió cultural a Alacant i comarques del Migjorn del País Valencià

Wednesday, March 25th, 2009

Ahir vam fer una xerrada sobre Ciència, cultura científica, difusió cinetífica a Alacant i a les comarques del Migjorn del País Valencià,  l’amic Daniel Climent i jo a la SEU de la UA (Universitat d’Alacant).

Ens van criticar que era massa pessimista… tant de bo estiguem equivocats!!!

Ací teniu la presentació en ppt…

I tot seguit copie algunes paraules de les diapositives.

******************
Ciència, cultura
i divulgació científica

…analitzar la situació de creació cultural a la ciutat d’Alacant, des de la doble perspectiva del diagnòstic i de la prognosi…

Discutir que:

- Hem tingut història

- En tenim

- N’hem de tenir… com?

On hem estat? Apunts per a una història que ajude a explicar (general i particular)

On som? Diagnosi

Debat: Prognosi

Apunts per explicar la gènesi
dels nostres d
èficits científics

Gerbert d’Aurillac (938-1003), Papa Silvestre II. Introdueix la numeració indo-aràbiga; astrònom; Sta. Mª de Ripoll.

Abd il Salt Umayya (Dénia 1067-Tunísia 1134). Metge, tecnòleg. Tractat de geometria, d’astronomia, sobre l’equatori

Muhammed as-Safra, el crevillentí (s. XIII). Metge, botànic.

Ramon Llull (Mallorca 1232-Tunísia 1316). Polígraf. Arbor scientae, Tractat dAstronomia, Fèlix.

Arnau de Vilanova (València 1237-Gènova 1313). Metge, alquimista. Tradueix al català, d’Umeyya, Regeimen sanitatis ad Regem Aragonum (1303); referent en l’Herbarius Maguntinus, 1a obra botànica impresa.

Joan Gilabert Jofré, Pare Jofré”. 1r psiquiàtric d’Europa, a València, l’Hospital dels Innocents (1409).

Apunts per a una història
del d
èficit científic del migjorn valencià

Lluís Dalmau Funda a València l’Escola de Cirurgia (1462).

Francesc SantCliment Suma de la Art de la Arismetica, tractat d’aritmètica comercial, en català; segon llibre de matemàtiques imprès a Europa (1482).

Bonifaci Ferrer (1350-1417) 1a traducció i impressió de la Bíblia (1478) en una llengua romànica.

1484 Ferran I el Catòlic, imposa la Inquisició castellana a la Corona dAragó.

Gaspar Torrella (València 1452 – Roma 1520) Metge d’Alexandre VI, dedica a Cèsar Borja el Tractatus sobre el morbus gallicus (sífilis), 1497.

1501 Fundació de lEstudi General de València, (Butlla del papa Alexandre VI Borja).

Apunts per explicar la gènesi
dels nostres d
èficits científics

Bernat Fenollar (Penàguila 1438-València 1516) Càtedra de Matemàtiques a l’Estudi General de València. Trobes en lahor de la Verge Maria. 1a obra literària impresa a la Península Ibèrica.

Pere Jaume Esteve (Morella 1500-València 1566) Càtedra d’Anatomia i Simples (botànica mèdica) 1545.

Lluís Alcanyís (Xàtiva 1440-València 1506): Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència. 1r llibre de medicina en llengua romànica (català)

1498 Linquisidor castellà a València fa cremar tots els exemplars de la Bíblia valenciana.

1506 La Inquisició crema Lluís Alcanyís, per jueu.

1520 Joan Lluís Vives sha dexiliar a Bruges per evitar la persecució de la Inquisició, que crema els seus pares.

Apunts per a una història
del d
èficit científic del migjorn valencià

Joan Plaça (València 1525-1603) Càtedra de Simples (herbes medicinals). Fundà l’Hort, 1r Jardí Botànic a Península Ibèrica, 1569

Joan Roget, de Girona. Inventa el telescopi (1593; atribuït fins fa poc a Lipperhey, 1608).

Felipe II:

- prohibeix lestudi a les universitats estrangeres,

- decreta la censura de llibres,

- publica els primers índex de llibres expurgats i prohibits,

- prohibeix fins i tot obres botàniques (de Leonhard Fucs i Otto Brunfelds).

Els novators (s. XVII-XVIII)

1686: moviment intel·lectual a València

Fundat per Joan Baptista Coratjà (Juan Bautista Corachán), l’introductor de Descartes, i el matemàtic i astrònom Tomàs Vicent Tosca (“el pare Tosca “).

Constituïren l’Acadèmia de Matemàtiques (embrió d’una Societat Científica Valenciana): matemàtics, astrònoms, físics, metges i impressors…

Advocaven la introducció i difusió de les noves corrents científiques (Newton, Descartes, Leibniz, Bernouilli…).

Feien debats acadèmics dins i fora de les aules universitàries, i causaren un autèntic debat social.

Però la connexió entre avanços científics i educació general, va ser desviada:

- fortes resistències dels estaments acadèmics, i de la Inquisició,

- exili d’intel·lectuals “austriacistes” (a Àustria, Anglaterra…) a conseqüència de la repressió borbònica subsegüent a la Guerra de Successió,

- captació dels científics per l’ exèrcit i l’armada (postguerra de Successió i implantació de l’estat borbònic, subjecte als interessos de França).

? Es dificultaren canvis necessaris en investigació, divulgació i ensenyament de la ciència.

? El procés d’educació i renovació cientificotècnica, característics del món modern ¾ la Il·lustració¾, es va alentir.

Cultura científica i divulgació científica a Alacant i a les Comarques del Sud del País Valencià

- Història: nhem tingut

- Diagnosi ?

- Prognosi ?

Xifres, dades…

Bibliografia i webgrafia abundant…

- Recomptes de publicacions, de científics (Quaderns de migjorn, informes MEC…)

- Pugnes ALC vs VLC

- .. i les arrels històriques (Oriola vs ALC)

- “La llengua interrompuda”

- Interferències polítiques UA vs UMH (GV, Ajuntament i Diputació d’Alacant)

- Membres del CVC, “Premios Jaime I” (sic!)

- …

Causes:

- sistema educatiu encarcarat

- manca de control de qualitat

- interferències dels polítics

- manca de respecte a les lleis i als drets

- prioritats socials de baixa volada

- …

La història mostra la desconnexió (Universitat, escola i societat) amb l’avanç científic europeu

- va marcar els desenvolupaments immediats,

- va quedar fixada en les resistències al progrés i la ideologia que les empara:

- Unamuno, ideòleg del mite d’Espanya: “¡Que inventen ellos!”

Es repeteix la història?

- la Matritense

- Centralització inamovible del CSIC

- Llei “nacional” d’Instrucció

- 3a hora de castellà,

- “Ciència per al món contemporani”,

- etc.

- Resoldran el problema de l’alfabetització científica de la societat?

Desarrelament

No es pot fer ciència ni difondre ciència en una societat desestructurada i desarrelada, i amb prioritats discutibles:

• classes i recerca de biologia i geologia del PV

• formació de mestres, advocats, metges, etc.,

- aclaparadorament en espanyol

» Com el programa espacial de la Índia:

“recerca cosmètica”

Calen complicitats…

• Valencians/alacantins que han desertat (o no han heretat) la cultura del país…

- Com els alemanys no nazis però còmplices: en pateixen les conseqüències (ells i els descendents)

Incultura científica? Incultura!

- incultura, manca de respecte com a poble, desconeixement de la història, de la llengua…

• No valen visions o explicacions parcials

És com la “crisi” actual: només es parla de “crisi econòmica”

- però hi havia (i hi ha) crisi educativa, ecològica, d’idees, associativa, de participació política, de sensibilitat democràcia, de coneixement, d’esforç, de valors, etc.

• ningú no en parla

• no estem fent propostes estructurals i de futur

Cal una reforma de la universitat i de l’ensenyament

• Les universitats ignoren el paper que juguen actualment en mantenir l’estatus quo de les coses, i què poden fer per ajudar a l’ensenyament primari i secundari.

• L’àrea acadèmica és una de les més difícils de canviar en la societat.

- Fem servir els mateixos mètodes d’instrucció, en particular les lliçons magistrals, de fa centenars d’anys.

• Es fa poca recerca científica per desenvolupar i provar nous mètodes d’ensenyament/aprenentatge.

- No es dóna suport a la innovació…

Tasca divulgadora

Científics:

obligacions socials i ètiques cap a la societat:

ajudar a conèixer, debatre i orientar els usos de la ciència i la tecnologia cap al bé comú.

(Exemple, associacions com la Curie)

La divulgació sense un substrat adequat és estèril

(Discovery Channel no és suficient).

Alfabetització i cultura científica

• La comprensió humana té dificultats per estar al mateix nivell que els avanços exponencials que ocorren en ciència i tecnologia.

- La universitat, per exemple, no es preocupa per proporcionar una educació científica a alumnes de primers cursos de carreres científiques i no científiques.

• (Fins i tots els alumnes de carreres científiques tenen una formació gairebé inexistent en les matèries de tipus bàsic i general: física, química, biologia, etc.).

• Es propaga l’analfabetisme científic, i l’elecció de líders científicament analfabets, que no són capaços de resoldre els problemes que amenacen la vida i que destrueixen la nostra societat.

Conclusions i debat

• Parlar de ciència és parlar de cultura.

• Parlar de cultura a Alacant i al migjorn valencià és, en bona part, parlar de cultura vehiculada en català.

• Una persona culta no pot ignorar la història, la cultura i tradicions d’un poble i d’una societat, especialment quan ha estat i està amagada, silenciada, menystinguda…

• Una tradició científica (de producció, difusió i coneixement científic) no s’improvisa.

Ministra espanyola, tot i nascuda a Catalunya

Monday, March 23rd, 2009

Molt interessant (com sempre) l’article d’opinió de Vicent Partal a VilaWeb. Vos el copie ací:

-

Dilluns, 23 de març de 2009
Interessant, això que ha passat a la ministra Chacón
La ministra espanyola de Defensa va anar a Kosovë a dir que ells plegaven. Que, com que no reconeixen el dret dels d’autodeterminació dels kosovesos no tenia gens de sentit que les tropes espanyoles hi romangueren després de la independència. Així, doncs, dit i fet, i cap a casa tothom. Però resulta que la Casa Blanca s’ha sentit ofesa i el govern espanyol ha hagut de començar a explicar coses molt rares per mirar de desdir-se’n. Ahir ja deien que, de moment, ajornaven un any la retirada i que s’oferien a enviar tropes on fóra per compensar la pífia mentre la ministra Chacón callava, amagada en un clot. Avui el seu company d’afers exteriors diu que ell no en sabia res tampoc. I què té d’interessant això? Que la ministra sembla que ha descobert de sobte que el govern espanyol també té els seus límits, fins i tot en un afer tan especial per a ells com és el dret d’autodeterminació. O siga que no és tan senzill fer allò que et parega.

La senyora Chacón fa anys que es prepara en la matèria. Quan alguns experts catalans anaven al Quebec a estudiar com anava això de fer referèndums d’autodeterminació, ella, catalana també, hi anava a estudiar exactament la contrària: com el Canadà aconseguia d’impedir la independència quebequesa. Fruit de la seua estada en quatre universitats canadenques i quebequeses va plasmar una especialització política contra el dret d’autodeterminació en alguns treballs de poca volada intel·lectual, però de calat polític, que van cridar l’atenció del partit. Seguidora política de Stéphane Dion, supose que es veu en un futur fent d’ell: convertida en la cap de govern espanyola d’origen català que té la raó de ser precisament en l’intent d’aplicar tots els mecanismes de l’estat per impedir la secessió dels seus compatriotes. Segurament per això ha capitanejat la posició dels socialistes espanyols contrària a reconèixer la independència de Kosovë (dins la Unió Europea compartida únicament per Eslovàquia, Grècia i Romania). I és segurament per això que es va pensar que podia anar-hi i retirar les tropes espanyoles a la valenta per donar més relleu encara a una posició que la UE troba ridícula i que li ha demanat repetides voltes que reconsidere.

Això era dijous. Aquell dia la ministra va dir que abans de l’estiu els 623 soldats espanyols apostats a Kosovë tornarien al seu país. Però divendres això ja no era clar. I ahir el Ministeri de Defensa espanyol parlava, matisant, de retirada progressiva i Zapatero no parava d’enviar senyals a la Casa Blanca donant entenent que la senyora ministra no sabia què s’empatollava. Entre més detalls surrealistes, resulta que no va comunicar res a l’ambaixador espanyol als Estats Units ni al secretari de Defensa dels Estats Units. ‘Deeply disappointed’ amb Espanya, va dir quatre vegades, el portaveu de la Casa Blanca. I la Moncloa, corrents a arreglar el desastre, que arriba just quan Zapatero volia fer-se la foto amb Obama.

Lliçó? En el món d’avui hi ha poques coses que pugues fer tu sol contra tots. Fins i tot si et dius Espanya i si el sentit de la teua vida política és d’oposar-te a l’autodeterminació.

PD. No puc estar-me de traduir el fragment de la conferència de premsa del Departament d’Estat (el de Hillary Clinton). Més que res, perquè es puga apreciar el to del portaveu, que mai no parla així sense haver consultat abans com pot mostrar-se de dur, i també el dels periodistes, sobretot en la darrera pregunta.

PREGUNTA. Cap comentari o reacció a la indicació d’Espanya de retirar les tropes del contingent de pau de Kosovë?
MR. WOOD (portaveu del Departament d’Estat). Sí. Nosaltres ens sentim profundament decebuts per la decisió que ha pres Espanya. Recordem que l’any 1999 els aliats de l’OTAN vam acordar el principi ‘junts hi entrem, junts n’eixirem’. Per tant, ens sorprèn aquesta decisió. I l’hem sabuda just abans que es fera pública. De nou, doncs, ens sentim profundament decebuts.

PREGUNTA. Comparteix la visió espanyola que la missió ja és acabada?
MR. WOOD. De cap manera. De cap manera.

PREGUNTA. Ha donat [Espanya] cap raó per a procedir així?
MR. WOOD. S’hauria de demanar al govern d’Espanya que explique les raons de la seua decisió. Però, de nou, com ja he dit abans, ens sentim profundament decebuts i no puc dir gran cosa més.

PREGUNTA. Són gaire de fiar com a aliats [els espanyols], si ara se’n van de Kosovë, igual que se n’anaren de l’Irac després d’unes eleccions, si no recorde malament?
MR. WOOD. Espanya és un soci nostre. Però aquesta decisió no ajuda gens a fer allò que provem de portar a terme a Kosovë. I ho lamentem. És una decisió que ha pres el govern espanyol, però, tot i així, ens en sentim profundament decebuts.

Iberia, ClickAir… el desastre i desvergonya de sempre

Monday, March 23rd, 2009

L’altre dia vaig comprar un bitllet en línia.

Avui intente fer el check-in en línia. Impossible.

Porte hores provant, i em surt una finestra volant que diu no-sé-què de targeta Ibèria Plus… i cap més explicació llevat que no puc continuar. Em tocarà anar 1h abans a l’aeroport, del que necessitaria si foren empreses més eficients.

He telefonat al servei d’atenció del client: després de suportar 3 vegades que em diguera en espanyol (of course) que si volia ser atès en espanyol (1) català (2) anglès (3) (i on són euskara i gallec???) marcara el nombre corresponent… per prendre’m el pèl.

En els 3 casos que he marcat el 2, m’ha eixit un sudamericà dient-que que “había elegido ser atendido en español”. Al pobre no li he dit res, perquè sa mare no té la culpa (sí la mare d’Ibèria).

L’altra opció, a què m’he negat, és telefonar a un nombre que proporicona la web d’Ibèria dels que cobren mig euro per minut… són uns XXXXXXX (enigmàrius de 7 lletres).

En fi, per a quan l’autonomia que ens cal, com la de Portugal, o la de Kosovë?

Xerrada a Guardamar (de Salses a Guardamar…)

Thursday, March 12th, 2009

En una estoneta vaig a parlar a Guardamar del Segura sobre…

Tria de carrera universitària
Influència dels professors i dels pares
i altres consideracions…
(La presentació està completa ací)
guardamar

He convertit el ppt en un arxiu de text i ha eixit tota aquesta brossa… (però la presentació està completa ací):

Tria de carrera universitària…
Influència dels professors i dels pares…
i altres consideracions…

La presentació està disponible a…

Continguts i objectius

1) Lloc de residència
2) Professorat

3) Opcions
4) Consells

Globalment…

Quan els professors influeixen…

Conclusions de l’enquesta

I ?

Estudiantes i estudiants

Aprendre a aprendre

Estudiants? / Ensenyants?

Per què alguns professors no estimulem…

Com ensenyem?

Els embuts

Què podem fer els pares?

Els primers anys són els més delicats

Fomentar la curiositat (científica)

El nom de les coses (Feynman)

Hi ha dificultats…

La millor tècnica d’estudi és tenir un/a bon/a professor/a

Recursos en Internet

Identitat digital

Promoure l’afició a la Ciència
- Clubs Científics en els Instituts
- Associació Curie

“La Curie”

CV amb activitats NO acadèmiques!

Palabras que NO debe contener su “Hoja de Vida” o CV

Factors per a l’èxit acadèmic

Factors importants

Baixa motivació?

Si no es tria bé…

Conseqüències: ensenyament ineficaç

… que preparen els ciutadans

Realitat… Analfabetisme funcional

Important: tria d’assignatures optatives

Eines d’orientació…

http://pre.universia.es

Dubtes a preUniversia

Qüestions a preUniversia

Consulta: Me gusta la enseñanza, quiero escoger letras
¿pero, cuál? Me gustaría algo relacionado con música o teatro.

EEES – ECTS
Debat: Procés de Bolonya i espai europeu d’educació superior, febrer ’09 ”, UA

Ser expert…

Situació òptima / 1

Situació òptima / 2

21st Century Skills

Consells?

Gràcies…

“Mani” de Brusel·les a què no vaig poder anar, però m’han contat…

Wednesday, March 11th, 2009

… va estar genial. Com trobar-se a Valencia de nou (en una manifestació pel 9 d’octubre o pel 25 d’abril –mireu a sota de tot–).

Però per mi es notava que hi havia més Catalans de Catalunya que del País Valencià perquè hi havia ben poques dolçaines i menys festers que a València i no hi vaig sentir la muixeranga :(

Però no podia parar de somriure. A banda que era molt fàcil conéixer gent
:)

Ah! i hi havia un grup de flamencs també amb pancartes :D

Crec que hauria de cercar-los a Brussel·les i coneixer-los. DE fet, hauria de
començar a estudiar flamenc aviat… Prompte se m’acabarà l’excusa que
acabe d’arribar a Brusel·les…

Sols es va veure una bandera espanyola pel recorregut, que després de prou
xiulades van llevar.

Hi havia un cabàs de persones es quedaven mirant-nos i demanat-ne informació.

Els organitzadors tenien preparats fulls en anglès, donant 15 raons per demanar la independència :)

**************

… manifestació pel 9 d’octubre o pel 25 d’abril … Si un entra en Google amb les paraules

mani 25 d’abril valència

hi troba, per exemple (Resultats 110 d’aproximadament 22.400 pàgines en català per a mani 25 d’abril valència):

  1. ACPV – Acció cultural del País Valencià – Especial 25 d’abril

    La manifestació va començar a la Plaça de Sant Agustí de València, va recórrer els Aquesta és la web especial en motiu de la Diada del 25 d’abril.
    www.acpv.cat/25abril07/index.php – 10k – Còpia en memòriaPàgines semblants

  2. per la dignitat del país valencià

    Milers de persones es manifesten a València per la dignitat del País Valencià 45.000 persones participen en la manifestació del 25 d’Abril.
    www.acpv.net/25abril05/ – 20k – Còpia en memòriaPàgines semblants

  3. Fotos de la Manifestació del 25 d’Abril « El Mirador Valencià

    He pujat algunes de les fotos que vaig poder fer a la manifestació del dissabte amb motiu del 25 d’Abril, per a veureles només cal que entreu al nostre
    elmiradorvalencia.net/2008/04/29/fotos-de-la-manifestacio-del-25-dabril/ – 34k – Còpia en memòriaPàgines semblants

  4. .:Racó Català:. – El punt d’informació dels Països Catalans

    36 entrades - 17 autors

    RE: Fotos mani 25 d’abril a València. 8152 missatges. per DCel 1 de maig de 2005 a les 23:34. a la mani n’hi havia més d’una, és la bandera de la ciutat de
    www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=7&fil=1836&pag=1 – 163k – Còpia en memòriaPàgines semblants

  5. Bloc Nacionalista Valencià » Manifestació 25 d’abril

    Com cada any, el BLOC participarà massivament en la manifestació que organitza Acció Cultural del País Valencià en ocasió del 25 d’abril,
    www.blocsj.org/?p=252 – 20k – Còpia en memòriaPàgines semblants

  6. Poble Lliure: MANIFESTACIÓ COMMEMORANT EL 25 D’ABRIL DE 1707

    MANIFESTACIÓ COMMEMORANT EL 25 D’ABRIL DE 1707: ‘ALACANT SÍ’ La manifestació fou convocada per Acció Cultural del País Valencià i respaldada per uns
    poblelliure.blogspot.com/2008/04/manifestaci-commemorant-el-25-dabril-de.html – 56k – Còpia en memòriaPàgines semblants

  7. VilaWeb – Alacant rep per primera vegada la manifestació del 25 d

    26 abr. 2008 La manifestació del 25 d’Abril, convocada per ACPV, recorre avui Alacant De fet, per a aquest objectiu gent d’arreu del País Valencià i
    www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2832661&p_edi=alacant – 24k – Còpia en memòriaPàgines semblants

  8. Manifestació del 25 d’abril a Alacant | El Cau del Drac

    28 abr. 2008 Manifestació del 25 d’abril a Alacant qui havia vingut acompanyat de València, i també a en Pau, oriünd del sud del país,
    www.cau.cat/blog/manifestacio_del_25_dabril_a_alacant – 45k – Còpia en memòriaPàgines semblants

  9. MANIFESTACIÓ I CONCERT 25 d’abril 2008 « Carles Montalt i Miquel

    Per a nosalters que vivim a València no ens costarà molt desplaçar-nos però per a la “Com molts de vosaltres ja sabreu la manifestació del 25 d’abril
    karlesmontalt.wordpress.com/2008/03/05/manifestacio-i-concert-25-dabril-2008/ – 32k – Còpia en memòriaPàgines semblants

  10. Milers a la manifestació del 25 d’abril a València – Televisió de

    6 maig 2006 L’Estatut valencià aprovat recentment a les Corts i les eleccions de l’any vinent han centrat la manifestació de València en commemoració de
    www.tv3.cat/videos/204607942 – 33k – Còpia en memòriaPàgines semblants