Archive for April, 2009

Gràcies, Ibèria, per adonar-te que els PPCC no són Espanya

Tuesday, April 28th, 2009

Dilluns 27, vol de les 11:55 de Madrid a Barcelona: ens fan passar pel control de passaport tant a l’aeroport de Madrid com al de Barcelona.

S’agraeix, perquè per fi Ibèria se n’ha adonat que els Països Catalans NO sóm ni volem ser part del Regne Espanyol.
El que cal ara és que s’adonen que tanmateix els PPCC som europeus i, òbviament, part de l’espai Schengen.
Per tant, que no ens facen perdre el temps en cues absurdes i pèrdues de temps… que s’afegeixen a la ben coneguda puntualitat d’Ibèria: isc de l’aeroport de Barcelona amb una hora de retard sobre l’horari previst!!!

Ara Atenes

Friday, April 24th, 2009

Avui ha estat un passeig per 40 segles, l’Acròpolis, el Partenon i l’Àgora… espectacular, impressionant veure el pas dels segles com si fora cosa de minuts, sempre fent i desfent, tombant i reconstruint. Quan un pensa en el patiment humà que això ha causat, posa els pèls de gallina. Si diuen que una obra d’art no val res en comparació amb una vida humana, aquestes terres han d’haver patit indescriptiblement…

Al mateix temps, la vida diària ix de manera inesperada: junt a cassoles, gots, monedes, etc., hi havia una cadira-orinalet de terracota per a un xiquet menut, que seia en front de sa mare que el cuidava… tot ben senzill i ben alegre, com diria l’Ovidi.

En 1500 anys aquests poblse han estat xafats (o han xafat ells) per tots els veïns, pels otomans, pels nazis, una guerra civil després de la 2a Gran Guerra, dictadura militar, corrupció política que no té res a envejar a les sudamericanes (dues famílies s’han repartit el poder de fa 30 anys, i molts polítics robant per sistema)…

En fi, quan un pensa en els “problemes” personals, els relativitza fàcilment :)

Primeres impressions de Grècia

Thursday, April 23rd, 2009

Se senten sentiments forts quan un xafa l’aeroport d’Atenes i continua el viatge a Tessalonika… Tot el que has estudiat, llegit, pensat…

Arribe a Macedònia grega, terra d’Aristòti i dels atomistes purs, com diu un amic.

Un hotel espectacularment gran i ben organitzat i unes activitats intraeuropees (eTwinning Camp 2009) ben interessants (inclós un taller amb xiquets de 10 a 14 anys de les repúbliques xeca i eslovaca, que es mereix una entrada a banda)…

L’única nota dissonant de les presentacions que fan el qr dia a la nit, els alumnes de cada país, que mostren fotos generals del país i de la seua escola, és la colla sevillana (monolíngüe, of course!) que acompanya la presentació amb ¡una bandera desplegada! a què només li mancava el bou. I l’himne nacional espanyol franquista acompanya cada diapositiva: ¡vomitiu!

Els altres països havien tingut molt millor gust: les diapositives s’acompanyaven de música, rap, música clàssica, i fins i tot música coral a capel·la i balls populars: els xiquets eslovacs van ser espectaculars!

Una cosa terrible dels projectes europeus: “el país tal ens parlarà en el seu idioma… la seua bandera, etc.”  Malament anem a l’europa dels estats: un ciutadà dels països catalans es veu obligat a participar en espanyol en molts d’aquests projectes internacionals. Això és políticament ben INCORRECTE!

Una conversa ben interessant amb una nadiua em parla dels nivells de corrupció que caracteritza el país, de la cultura de robar i no cumplir les lleis (exemplaritzada pels polítics i ben imitada per tothom que pot), del centralisme exagerat que pateixen, i l’acumulació de població en la capital. També em parla dels espais buits que aguarden en el Partenó que els britànics se n’adonen que allò que es roba s’ha de tornar algun dia…

Em comenta també que dues famílies governen el país de fa decennis… ¡i després parlem de Colòmbia o d’altres països sudamericans, amb oligarquies locals ben instal·lades en el poder!

Sempre em fa gràcia (i vergonya aliena) com donem lliçons els europeus, que millor faríem en callar-nos (mireu, si no, els governants del país valencià, i traduïm al català i adaptem ales nostres circumstàncies les crítiques que es fan a Cháves, per exemple).

Torne a la capital, i em quede a un hotel a uns 14 km del centre, vora la mar, en el Golf  Sarònic, que segons wikipedia:

Golf Sarònic o Golf d’Egina (Saronicus Sinus, ????????? ??????) és el nom d’un golf de la mar Egea entre Àtica i Trozen, fins a l’istme de Corint…

Camine una mica pels xalets del voltant i em sorprén la conducció temerària d’alguns grecs, l’estat d’abandonament d’alguns vehicles… cal que en faça fotos!

Canal “nueve”, megalomania, nazisme…

Friday, April 17th, 2009

Mai no havia vist el canal 9 (o Canal “nueve”, per allò de l’idioma gairebé exclusiu en què s’hi parla).

I si pogués, deixaria de veure’l per sempre, però m’han tallat TV3 en un acte de prepotència i menyspreu, d’autoodi i d’odi a qui pensa diferent…

Per tant, veig alguns minuts al dia de Canal “nueve” per no haver d’escoltar altres canals encara més (¿¿mes??) espanyols, i és impressionant. De tantíssimes coses terribles que se’n podrien dia, en destaque només dues:

- cada espai de notícies que escolte em recorda als nazis: una mentida repetida suficient nombre de vegades esdevé una veritat (per a qui no escolta altres coses); és impressionant la quantitat de mentides, de falsedats, d’omissions interessades, etc.

- la megalomania del “presidente Francisco Camps” és espectacular, il·limitada: un altra referència al nazisme o al franquisme.

Treballar a aquella casa (Canal “nueve”) ha de produir esquizofrènia a les persones normals… a no ser que ja s’haja estat contractat per tenir certs deliris docultació de la realitat i de magnificació de les coses més insignificants i impresentables.

Tot un menyspreu a la veritat, a la raó, a la intel·ligència, a la llei, als drets lingüístics, etc. Segur que aquest canal esdevé un excel·lent material d’estudi en les aules i grups de recerca, que hi analitzen què NO HAURIA de ser mai un canal de TV, especialment un de caràcter públic.

Fa fàstic i dóna vergonya aliena!

La meua primera multa a la UA

Thursday, April 2nd, 2009

Hauré de treballar de nit i vindre (si cal) a UA per la vesprada.

Han establert una nova norma: si aparques 3 vegades malament, a la 3a et multen. Jo he batut el récord: en pocs dies he aconseguit una multa de 60 €…

Si un arriba a les 9:30 o més tard a la UA, és impossible aparcar a menys de 1 km del treball…

Hauré de canviar els hàbits: treballar de nit, alçar-me tard, fer alguna cosa a casa pel matí, i venir a la UA de vesprada, si és que cal…

És un dels problemes d’aquesta societat tan absurda i falsament igualitària que hem construït: en qualsevol lloc del món civilitzat, els professors tenen llocs d’aparcament reservat –pagant una quota anual, això sí–, perquè és absurd fer esperar 20 o 200 alumnes perquè un no troba lloc on deixar el vehicle. En les espanyes, res de res:  un es fot com qualsevol altra persona, en un igualitarisme absurd.

I no es pensa en establir, per exemple, que no pot entrar cap vehicle al Campus que estiga conduït per una sola persona: seria una mesura exemplar, en de sensibilitzar sobre el canvi climàtic, l’estalvi energètic, etc.