Archive for the ‘xerrades’ Category

AEFiQ-Curie-Soci-d-Honor-IECBV-Agraiment

Sunday, November 29th, 2009

L’AEFiQ: Curie Soci d’Honor de l’IECBV – Agraïment

És un plaer agrair en nom de totes les sòcies, socis i simpatitzants de l’Associació per a l’Ensenyament de la Física i la Química – Curie (AEFiQ-Curie) la distinció que ens ha fet l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó (IECBV). Aprofitaré l’avinentesa per fer explícits alguns pensaments i sentiments que he anat rumiant al llarg dels anys de participació en les dues associacions, l’Institut i la Curie.

Mai m’han agradat els protagonismes i menys encara en actes públics. Els que em coneixen saben que donaria diners (fins i tot en aquests temps de crisi econòmica) per estar ben lluny ara mateix d’aquest faristol públic. En altres ocasions he enviat alguna ambaixadora però aquesta vegada, per consideració als amics de la Curie i, sobretot, per respecte a l’Institut, no he volgut escapolir-me’n.

Admiracions

De jove m’emmirallava davant d’algunes persones, d’organitzacions o d’institucions. I quasi sempre he tingut la sensació que quan hi arribava no n’hi havia per a tant, que les persones que m’hi trobava no estaven a l’alçada que havia imaginat. Potser un exemple de la dita que fa que La gespa del veí sempre sembla més verda.

Però haig de confessar que amb l’Institut d’Estudis Comarcals això mai no m’ha passat: la Curie té molt a aprendre de l’Institut, i la meua admiració per la vostra tasca i el vostre saber fer va sempre en augment.

Preconceptes

Els docents sabem que cal explicitar els preconceptes dels alumnes si volem fer-los avançar en el coneixement. Jo n’he tingut uns quants, de preconceptes (o pre-judicis) pel que fa a la “cosa” pública. N’esmentaré tres:

- Actes formals

- Sodoma i Gomorra

- Gestors i líders

L’Institut ha fet que m’adonés dels meus preconceptes errats, amb els vostres rituals i el vostre excel·lent treball en equip.
- Sobre els actes formals, com el que ens ha congregat hui

Vaig viure molts anys contra el sistema, contra l’ampul·lós, encarcarat i buit món formal del franquisme i postfranquisme que encara ens ofega. Per exemple, no vam fer orla ni cerimònia de lliurament de títols en acabar la carrera, ni vaig arreplegar recentment la medalla de la Universitat d’Alacant pels anys de servei.

Però cada vegada estic més convençut que els actes formals com aquest de l’Institut són absolutament necessaris per cohesionar una societat i un país. I pense que com a persones compromeses hem comès l’error de deixar els actes formals, incloses moltes festes i activitats socials, en mans d’uns pocs que les han manipulades cínicament pels seus interessos, destructors del nostre país.

- Són suficients 10 persones per salvar un poble

Diu la Bíblia que una vegada Deu va accedir a salvar Sodoma i Gomorra del càstig diví si es trobaven almenys 50 persones justes… o 20…o, finalment, només 10. He constatat en pell pròpia que 10 persones no en són prou. N’hem de ser molts més, a la Curie, a l’Institut, a tot arreu, per salvar el nostre poble que sembla deixat de la mà dels deus.

- Calen bons gestors, i cal deixar a altres la imatge pública, el lideratge…

Crec que no calen només gestors. Constate dia a dia aquesta preconcepció errada en la política dels Països Catalans: quines persones tan grises, per no fer servir altres qualificatius. Crec que són fonamentals persones amb idees de país, no “gestors”, persones que sàpiguen transmetre projectes i engrescar-nos a tots en la construcció d’una societat i d’un país que “està per fer” i on “tot és possible”.

Foscors i clars

En el món, de vegades apassionant i sovint frustrant de l’ensenyament i de l’apre-nentatge, en què es mou la Curie, sempre he tingut la sort d’estar envoltat de col·legues professionalment excel·lents, i bons amics. Els esmentaria un a un però som gairebé 300 socis i simpatitzants, principalment del País Valencià, però també del País Basc, Catalunya, Galícia, Mèxic, Perú, Colòmbia, Xile i d’alguns indrets de l’estat espanyol. Recentment, i gràcies a la col·laboració de l’Institut d’Estudis Comarcals, la Curie ha fet el salt fora de la Universitat d’Alacant. No hem sabut, però, fer que es propague encara més la Curie a altres comarques del país, com ara a València ciutat, o al nord del País Valencià.

La Curie fa de llavor i d’aixopluc perquè molts socis hi desenvolupen activitats ben interessants per a la seua tasca professional, sovint premiades. La Curie vol integrar, relacionar, ficar fonaments, no “fer” coses, sinó facilitar que les persones les puguen fer per elles mateixes. La Curie vol contribuir a la difusió del coneixement, de la cultura científica del país, amb el benentès que[1]: “No es pot forçar el creixement d’una planta estirant-ne les fulles… Només podem crear la infrastructura en què puga prosperar.”

La societat actual té molts dèficits (d’usos democràtics, de coneixement de la cultura pròpia, de formació cientificotècnica, etc.) i sent tristor pel país que estem deixant als joves: un model econòmic i social insostenible, corrupció política, una enorme incompetència en tots els àmbits i, en particular, un sistema d’ensenyament i aprenentatge molt deficient, irresponsable i rígid, com es pot comprovar amb qualsevol mesura absoluta o comparativa que prenguem.

És cert que el món que viuen els nostres alumnes, nadius digitals en una societat interconnectada, és millor que el que van viure els nostres pares o nosaltres mateixos, en termes de salut, prosperitat econòmica, accés a l’ensenyament, etc. Però també és cert que el món actual, i el País Valencià en particular, és molt pitjor del que podria ser en aquest moment. I en això tenim tots una gran responsabilitat.

Tanmateix, és difícil imaginar què seria de la nostra societat sense l’Institut d’Estudis Comarcals i sense la Curie, sense ACPV, sense El Tempir, sense La Cívica d’Alacant… i tantes altres associacions que mantenen viva l’ànima del país, la torxa de la racionalitat, des de l’esforç col·lectiu, des del debat i l’intercanvi d’experiències i de coneixements.

La Curie vol continuar emmirallant-se en l’Institut i aportant la seua saba a l’esforç comú per conservar la nostra memòria, les nostres paraules i el nostre present.

La baldufa invertida: una metàfora social

I, per acabar, no puc resistir la temptació d’exercir com a allò que sóc: físic i mestre. La vocació de l’Institut és fer i difondre la cultura que es fa al Baix Vinalopó. La vocació de la Curie és fer i divulgar la cultura científica, la manera que té la ciència de mirar el nostre entorn per fer-nos més lliures, per deslliurar-nos de supersticions, de “veritats de fe” i de “religions” que de vegades també prenen la forma de teories econòmiques o polítiques.

La ment humana funciona a força de metàfores. Els conceptes més bàsics es fixen per la nostra experiència i esdevenen abstractes mitjançant analogies. Moltes metàfores conceptuals estan lligades a activitats quotidianes: “digerim” continguts, “ens apropiem” d’idees, “veiem” clars uns arguments, trobem difícil “d’empassar-nos” algun raonament, etc.

Faré ara una metàfora sociopolítica a partir d’un joguet que tots coneixem: la baldufa. La vida de les persones i de les associacions és com la de les baldufes: estem sempre en moviment, perquè si ens aturem caiem i perdem el tren. Els tombs que fa la vida s’assemblen als de la baldufa, que fa tres tipus de moviments:

- fem moviments ràpids sobre nosaltres mateixos, com a individus: hem de viure el dia a dia, i resoldre vertiginosament els problemes que se’ns presenten;

- fem moviments més lents al voltant dels problemes del nostre país, un moviment de precessió titubejant;

- i fem, també, moviments col·lectius en cercles irregulars, amb la resta de la Humanitat, que sovint semblen erràtics però que tenen avenços si els observem a escala històrica.

Tanmateix, podem modelitzar la vida d’una altra manera, amb l’ajut de la baldufa invertida. En girar, al cap d’un temps de friccionar, la part més pesant de la baldufa es posa al damunt, desafiant la gravetat.

Un foto de 1951 mostra dos grans científics captivats per la joguina, Wolfgang Pauli (químic) i Niels Bohr (físic), que ens han ensenyat als curies i a tothom a mirar el món d’una manera nova. (Nota: En alçar-se, la baldufa gira en sentit contrari).

La baldufa invertida evoluciona com la vida: comencem confusos, ens inclinem a tort i a dret fins que, amb el suport i l’empenta d’amics i companys (l’Institut, la Curie), aconseguim alçar el vol i trobar el camí més dret que ens permet veure, viure i avançar des de la perspectiva adequada.[2]

Re-agraïment

Al temps que torne a agrair l’IECBV en nom de tots els curies i en el meu personal, per la distinció que ha fet a la nostra associació, vull reafirmar el nostre compromís pel país i la cultura, totes les cultures, que continuarem impulsant encara més, de la mà de l’Institut.

Elx, 28 de novembre de 2009


[1] Etienne C. Wenger (1952-) teòric de l’educació que va formular (amb Jean Lave) la teoria del coneixement situat, i treballs sobre les comunitats de pràctica.

Transició Secundària-Universitat i Ensenyament de les Ciències

Wednesday, April 1st, 2009

El propassat divendres 27 de març vaig intervenir en unes jornades:

I Jornades de coordinació docent secundària-universitat en els àmbits de la física i la química (http://jornadasfq.uji.es), organitzades i celebrades a la UJI de Castelló de la Plana.

Ací teniu el que els vaig contar, en ppt.

Copie també ací algunes de les frases de la presentació:

Sobre l’ensenyament / aprenentatge de ciències

Identitat digital
Identitat laboral

Conclusions

La química no és com la física, biologia…
At the right distance, wondrous and lovely things appear.

3 parts

Hi ha problemes?
Les TIC faciliten la construcció del coneixement i el reforçament de vincles (llenguatges / descripcions), compartir, interaccionar…

Enquesta…
Quan els professors influeixen…
Com ensenyem? Estimulem?
Com ensenyem?
Com ensenyem?
Conseqüències: ensenyament ineficaç
… que preparen els ciutadans

Opinions: què esperar de l’educació científica?
Opinen col

  • lectius…


2. PER FER
No one would think of getting to the Moon…
PER / FER
Exemple: ensenyar la física moderna

Deficiències epistemològiques en textos, professors, estudiants
Glops de física per a la química
Models: Quins continguts estudiar i com plantejar-ne l’estudi?

3. TIC – aportacions
Persones iguals, Mons diferents
21st Century Skills
Col

  • lapse del Sistema Vertical en l’entorn WWW

Nou paradigma de treball, Web2.0…
?    TIC permeten:
-    Confecció de materials docents de qualitat
-    Difusió senzilla
-    molts professors ensenyen innovant
-    ben pocs “publiquen”
-    Facilitat d’embarcar-se en projectes
-    Crear entorns web amb col

  • legues (¡o amb els alumnes!) per a difondre el treball docent

“La Curie”

Col

  • laboracions en projectes internacionals

INSPIRE
Les TIC permeten:
-    confecció
-    adaptació
-    actualització
-    permanent (en temps real)
del llibre de text:
-    digital
-    col

  • lectiu

-    personalitzat
i també la interacció:
-    professor-alumne
-    alumne-alumne
-    alumne-procés d’E/A

Web de E/A de física
Exemple de texts digitals: Digitext
El professor pot fer servir les TIC…
TIC i E/A
Per tant, en l’aplicació de les TIC a l’E/A…

Estrategias didácticas (en el aula y fuera de ella):
Automatización de experimentos
- realización sencilla
- recogida automática de datos
- análisis
4t d’ESO, treballant amb l’EXAC a l’aula
?    Complement d’assignatures
?    Eines de comunicació asíncrona
?    Debats
?    Tutories
?    Test de prerequisits
?    Instruments d’avaluació
-    Enquestes, Qüestionaris, Entrevistes
Debats (des)estructurats
Qualitat de les contribucions
Conclusions (1/2)
Conclusions (2/2)

  • Qüestionar
  • Replantejar
  • Compartir
  • Publicar

•    Debatre

Ciència, cultura, difusió cultural a Alacant i comarques del Migjorn del País Valencià

Wednesday, March 25th, 2009

Ahir vam fer una xerrada sobre Ciència, cultura científica, difusió cinetífica a Alacant i a les comarques del Migjorn del País Valencià,  l’amic Daniel Climent i jo a la SEU de la UA (Universitat d’Alacant).

Ens van criticar que era massa pessimista… tant de bo estiguem equivocats!!!

Ací teniu la presentació en ppt…

I tot seguit copie algunes paraules de les diapositives.

******************
Ciència, cultura
i divulgació científica

…analitzar la situació de creació cultural a la ciutat d’Alacant, des de la doble perspectiva del diagnòstic i de la prognosi…

Discutir que:

- Hem tingut història

- En tenim

- N’hem de tenir… com?

On hem estat? Apunts per a una història que ajude a explicar (general i particular)

On som? Diagnosi

Debat: Prognosi

Apunts per explicar la gènesi
dels nostres d
èficits científics

Gerbert d’Aurillac (938-1003), Papa Silvestre II. Introdueix la numeració indo-aràbiga; astrònom; Sta. Mª de Ripoll.

Abd il Salt Umayya (Dénia 1067-Tunísia 1134). Metge, tecnòleg. Tractat de geometria, d’astronomia, sobre l’equatori

Muhammed as-Safra, el crevillentí (s. XIII). Metge, botànic.

Ramon Llull (Mallorca 1232-Tunísia 1316). Polígraf. Arbor scientae, Tractat dAstronomia, Fèlix.

Arnau de Vilanova (València 1237-Gènova 1313). Metge, alquimista. Tradueix al català, d’Umeyya, Regeimen sanitatis ad Regem Aragonum (1303); referent en l’Herbarius Maguntinus, 1a obra botànica impresa.

Joan Gilabert Jofré, Pare Jofré”. 1r psiquiàtric d’Europa, a València, l’Hospital dels Innocents (1409).

Apunts per a una història
del d
èficit científic del migjorn valencià

Lluís Dalmau Funda a València l’Escola de Cirurgia (1462).

Francesc SantCliment Suma de la Art de la Arismetica, tractat d’aritmètica comercial, en català; segon llibre de matemàtiques imprès a Europa (1482).

Bonifaci Ferrer (1350-1417) 1a traducció i impressió de la Bíblia (1478) en una llengua romànica.

1484 Ferran I el Catòlic, imposa la Inquisició castellana a la Corona dAragó.

Gaspar Torrella (València 1452 – Roma 1520) Metge d’Alexandre VI, dedica a Cèsar Borja el Tractatus sobre el morbus gallicus (sífilis), 1497.

1501 Fundació de lEstudi General de València, (Butlla del papa Alexandre VI Borja).

Apunts per explicar la gènesi
dels nostres d
èficits científics

Bernat Fenollar (Penàguila 1438-València 1516) Càtedra de Matemàtiques a l’Estudi General de València. Trobes en lahor de la Verge Maria. 1a obra literària impresa a la Península Ibèrica.

Pere Jaume Esteve (Morella 1500-València 1566) Càtedra d’Anatomia i Simples (botànica mèdica) 1545.

Lluís Alcanyís (Xàtiva 1440-València 1506): Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència. 1r llibre de medicina en llengua romànica (català)

1498 Linquisidor castellà a València fa cremar tots els exemplars de la Bíblia valenciana.

1506 La Inquisició crema Lluís Alcanyís, per jueu.

1520 Joan Lluís Vives sha dexiliar a Bruges per evitar la persecució de la Inquisició, que crema els seus pares.

Apunts per a una història
del d
èficit científic del migjorn valencià

Joan Plaça (València 1525-1603) Càtedra de Simples (herbes medicinals). Fundà l’Hort, 1r Jardí Botànic a Península Ibèrica, 1569

Joan Roget, de Girona. Inventa el telescopi (1593; atribuït fins fa poc a Lipperhey, 1608).

Felipe II:

- prohibeix lestudi a les universitats estrangeres,

- decreta la censura de llibres,

- publica els primers índex de llibres expurgats i prohibits,

- prohibeix fins i tot obres botàniques (de Leonhard Fucs i Otto Brunfelds).

Els novators (s. XVII-XVIII)

1686: moviment intel·lectual a València

Fundat per Joan Baptista Coratjà (Juan Bautista Corachán), l’introductor de Descartes, i el matemàtic i astrònom Tomàs Vicent Tosca (“el pare Tosca “).

Constituïren l’Acadèmia de Matemàtiques (embrió d’una Societat Científica Valenciana): matemàtics, astrònoms, físics, metges i impressors…

Advocaven la introducció i difusió de les noves corrents científiques (Newton, Descartes, Leibniz, Bernouilli…).

Feien debats acadèmics dins i fora de les aules universitàries, i causaren un autèntic debat social.

Però la connexió entre avanços científics i educació general, va ser desviada:

- fortes resistències dels estaments acadèmics, i de la Inquisició,

- exili d’intel·lectuals “austriacistes” (a Àustria, Anglaterra…) a conseqüència de la repressió borbònica subsegüent a la Guerra de Successió,

- captació dels científics per l’ exèrcit i l’armada (postguerra de Successió i implantació de l’estat borbònic, subjecte als interessos de França).

? Es dificultaren canvis necessaris en investigació, divulgació i ensenyament de la ciència.

? El procés d’educació i renovació cientificotècnica, característics del món modern ¾ la Il·lustració¾, es va alentir.

Cultura científica i divulgació científica a Alacant i a les Comarques del Sud del País Valencià

- Història: nhem tingut

- Diagnosi ?

- Prognosi ?

Xifres, dades…

Bibliografia i webgrafia abundant…

- Recomptes de publicacions, de científics (Quaderns de migjorn, informes MEC…)

- Pugnes ALC vs VLC

- .. i les arrels històriques (Oriola vs ALC)

- “La llengua interrompuda”

- Interferències polítiques UA vs UMH (GV, Ajuntament i Diputació d’Alacant)

- Membres del CVC, “Premios Jaime I” (sic!)

- …

Causes:

- sistema educatiu encarcarat

- manca de control de qualitat

- interferències dels polítics

- manca de respecte a les lleis i als drets

- prioritats socials de baixa volada

- …

La història mostra la desconnexió (Universitat, escola i societat) amb l’avanç científic europeu

- va marcar els desenvolupaments immediats,

- va quedar fixada en les resistències al progrés i la ideologia que les empara:

- Unamuno, ideòleg del mite d’Espanya: “¡Que inventen ellos!”

Es repeteix la història?

- la Matritense

- Centralització inamovible del CSIC

- Llei “nacional” d’Instrucció

- 3a hora de castellà,

- “Ciència per al món contemporani”,

- etc.

- Resoldran el problema de l’alfabetització científica de la societat?

Desarrelament

No es pot fer ciència ni difondre ciència en una societat desestructurada i desarrelada, i amb prioritats discutibles:

• classes i recerca de biologia i geologia del PV

• formació de mestres, advocats, metges, etc.,

- aclaparadorament en espanyol

» Com el programa espacial de la Índia:

“recerca cosmètica”

Calen complicitats…

• Valencians/alacantins que han desertat (o no han heretat) la cultura del país…

- Com els alemanys no nazis però còmplices: en pateixen les conseqüències (ells i els descendents)

Incultura científica? Incultura!

- incultura, manca de respecte com a poble, desconeixement de la història, de la llengua…

• No valen visions o explicacions parcials

És com la “crisi” actual: només es parla de “crisi econòmica”

- però hi havia (i hi ha) crisi educativa, ecològica, d’idees, associativa, de participació política, de sensibilitat democràcia, de coneixement, d’esforç, de valors, etc.

• ningú no en parla

• no estem fent propostes estructurals i de futur

Cal una reforma de la universitat i de l’ensenyament

• Les universitats ignoren el paper que juguen actualment en mantenir l’estatus quo de les coses, i què poden fer per ajudar a l’ensenyament primari i secundari.

• L’àrea acadèmica és una de les més difícils de canviar en la societat.

- Fem servir els mateixos mètodes d’instrucció, en particular les lliçons magistrals, de fa centenars d’anys.

• Es fa poca recerca científica per desenvolupar i provar nous mètodes d’ensenyament/aprenentatge.

- No es dóna suport a la innovació…

Tasca divulgadora

Científics:

obligacions socials i ètiques cap a la societat:

ajudar a conèixer, debatre i orientar els usos de la ciència i la tecnologia cap al bé comú.

(Exemple, associacions com la Curie)

La divulgació sense un substrat adequat és estèril

(Discovery Channel no és suficient).

Alfabetització i cultura científica

• La comprensió humana té dificultats per estar al mateix nivell que els avanços exponencials que ocorren en ciència i tecnologia.

- La universitat, per exemple, no es preocupa per proporcionar una educació científica a alumnes de primers cursos de carreres científiques i no científiques.

• (Fins i tots els alumnes de carreres científiques tenen una formació gairebé inexistent en les matèries de tipus bàsic i general: física, química, biologia, etc.).

• Es propaga l’analfabetisme científic, i l’elecció de líders científicament analfabets, que no són capaços de resoldre els problemes que amenacen la vida i que destrueixen la nostra societat.

Conclusions i debat

• Parlar de ciència és parlar de cultura.

• Parlar de cultura a Alacant i al migjorn valencià és, en bona part, parlar de cultura vehiculada en català.

• Una persona culta no pot ignorar la història, la cultura i tradicions d’un poble i d’una societat, especialment quan ha estat i està amagada, silenciada, menystinguda…

• Una tradició científica (de producció, difusió i coneixement científic) no s’improvisa.

Xerrada a Guardamar (de Salses a Guardamar…)

Thursday, March 12th, 2009

En una estoneta vaig a parlar a Guardamar del Segura sobre…

Tria de carrera universitària
Influència dels professors i dels pares
i altres consideracions…
(La presentació està completa ací)
guardamar

He convertit el ppt en un arxiu de text i ha eixit tota aquesta brossa… (però la presentació està completa ací):

Tria de carrera universitària…
Influència dels professors i dels pares…
i altres consideracions…

La presentació està disponible a…

Continguts i objectius

1) Lloc de residència
2) Professorat

3) Opcions
4) Consells

Globalment…

Quan els professors influeixen…

Conclusions de l’enquesta

I ?

Estudiantes i estudiants

Aprendre a aprendre

Estudiants? / Ensenyants?

Per què alguns professors no estimulem…

Com ensenyem?

Els embuts

Què podem fer els pares?

Els primers anys són els més delicats

Fomentar la curiositat (científica)

El nom de les coses (Feynman)

Hi ha dificultats…

La millor tècnica d’estudi és tenir un/a bon/a professor/a

Recursos en Internet

Identitat digital

Promoure l’afició a la Ciència
- Clubs Científics en els Instituts
- Associació Curie

“La Curie”

CV amb activitats NO acadèmiques!

Palabras que NO debe contener su “Hoja de Vida” o CV

Factors per a l’èxit acadèmic

Factors importants

Baixa motivació?

Si no es tria bé…

Conseqüències: ensenyament ineficaç

… que preparen els ciutadans

Realitat… Analfabetisme funcional

Important: tria d’assignatures optatives

Eines d’orientació…

http://pre.universia.es

Dubtes a preUniversia

Qüestions a preUniversia

Consulta: Me gusta la enseñanza, quiero escoger letras
¿pero, cuál? Me gustaría algo relacionado con música o teatro.

EEES – ECTS
Debat: Procés de Bolonya i espai europeu d’educació superior, febrer ’09 ”, UA

Ser expert…

Situació òptima / 1

Situació òptima / 2

21st Century Skills

Consells?

Gràcies…