TDT i monopolis excloents

May 15th, 2009

Cal fer córrer aquesta carta:

Benvolguts,

Com sabeu aviat arribarà la TDT que permetrà la recepció de més canals de
televisió. Curiosament, l’arribada d’aquesta tècnica en lloc de proporcionar que
les principals televisions en català es vegin a tot el territori lingüístic farà
que cada cop quedin més empetitides i sense possibilitat d’anar més lluny de
l’àmbit autonòmic o local.

En efecte, ja sabem que la reciprocitat en la recepció de canals entre Catalunya
i el País Valencià és gairebé impossible en aquests moments. A Catalunya del
Nord tallen les televisions del Principat. Els acords entre Catalunya i les
Balears seran de mínims i de la Franja de Ponent no se n’ocupa gairebé ningú.

Davant d’aquest panorama cal reaccionar ràpidament. En els pròxims mesos ens hi juguem molt. Necessitem un espai televisiu propi en català si no volem ser un
poble i una llengua residual.

És per això que XARXA DE CONSUMIDORS AMB LLENGUA engega aquesta campanya, tot esperant la vostra col·laboració. Es tracta d’enviar una carta al ministre d’Indústria, Turisme i Comerç d’Espanya perquè ell en té la clau tècnica.
D’altra banda, creiem que l’Estat no pot rentar-se les mans com si no tingués
cap responsabilitat en aquest tema de les televisions en català, sinó que ha de
col.laborar en l’esforç de les autonomies.
Si us plau entreu a:
http://www.indexcat.cat/somdeumilions/campanya.htm

De quan “Las Provincias” em va fer famós per “catalanitzar fins la física”

May 1st, 2009

Ja quasi no me’n recordava, i va ser Àgueda qui em va enviar la fotocòpia, que he escanejat perquè quede per la posteritat.

Va ser dilluns 25 de novembre de 1996:

agm-lasprovincias-catalaniza-fisica-petit

No vull fer cap comentari: es comenta per si mateix.

(Tanmateix, estic veient de reüll una pel·lícula en Canal “Nueve”, per descomptat que en l’idioma de l’imperi, i un gos té la ràbia. Doncs això, aquest pseudo-diari i els seus redactors tenen aquesta malatia dels gossos. Llàstima d’energies per oposar-se a la raó i al coneixement. Ah!, els rabiosos són Concha Raga i Maria Consuelo Reyna, i José Aparicio Pérez. Pobrets, per a què els donaria la Naturalesa el cervell?).

Ací teniu una versió de major qualitat: … (quan resolga un problema de memòria del blog)

Gràcies, Ibèria, per adonar-te que els PPCC no són Espanya

April 28th, 2009

Dilluns 27, vol de les 11:55 de Madrid a Barcelona: ens fan passar pel control de passaport tant a l’aeroport de Madrid com al de Barcelona.

S’agraeix, perquè per fi Ibèria se n’ha adonat que els Països Catalans NO sóm ni volem ser part del Regne Espanyol.
El que cal ara és que s’adonen que tanmateix els PPCC som europeus i, òbviament, part de l’espai Schengen.
Per tant, que no ens facen perdre el temps en cues absurdes i pèrdues de temps… que s’afegeixen a la ben coneguda puntualitat d’Ibèria: isc de l’aeroport de Barcelona amb una hora de retard sobre l’horari previst!!!

Ara Atenes

April 24th, 2009

Avui ha estat un passeig per 40 segles, l’Acròpolis, el Partenon i l’Àgora… espectacular, impressionant veure el pas dels segles com si fora cosa de minuts, sempre fent i desfent, tombant i reconstruint. Quan un pensa en el patiment humà que això ha causat, posa els pèls de gallina. Si diuen que una obra d’art no val res en comparació amb una vida humana, aquestes terres han d’haver patit indescriptiblement…

Al mateix temps, la vida diària ix de manera inesperada: junt a cassoles, gots, monedes, etc., hi havia una cadira-orinalet de terracota per a un xiquet menut, que seia en front de sa mare que el cuidava… tot ben senzill i ben alegre, com diria l’Ovidi.

En 1500 anys aquests poblse han estat xafats (o han xafat ells) per tots els veïns, pels otomans, pels nazis, una guerra civil després de la 2a Gran Guerra, dictadura militar, corrupció política que no té res a envejar a les sudamericanes (dues famílies s’han repartit el poder de fa 30 anys, i molts polítics robant per sistema)…

En fi, quan un pensa en els “problemes” personals, els relativitza fàcilment :)

Primeres impressions de Grècia

April 23rd, 2009

Se senten sentiments forts quan un xafa l’aeroport d’Atenes i continua el viatge a Tessalonika… Tot el que has estudiat, llegit, pensat…

Arribe a Macedònia grega, terra d’Aristòti i dels atomistes purs, com diu un amic.

Un hotel espectacularment gran i ben organitzat i unes activitats intraeuropees (eTwinning Camp 2009) ben interessants (inclós un taller amb xiquets de 10 a 14 anys de les repúbliques xeca i eslovaca, que es mereix una entrada a banda)…

L’única nota dissonant de les presentacions que fan el qr dia a la nit, els alumnes de cada país, que mostren fotos generals del país i de la seua escola, és la colla sevillana (monolíngüe, of course!) que acompanya la presentació amb ¡una bandera desplegada! a què només li mancava el bou. I l’himne nacional espanyol franquista acompanya cada diapositiva: ¡vomitiu!

Els altres països havien tingut molt millor gust: les diapositives s’acompanyaven de música, rap, música clàssica, i fins i tot música coral a capel·la i balls populars: els xiquets eslovacs van ser espectaculars!

Una cosa terrible dels projectes europeus: “el país tal ens parlarà en el seu idioma… la seua bandera, etc.”  Malament anem a l’europa dels estats: un ciutadà dels països catalans es veu obligat a participar en espanyol en molts d’aquests projectes internacionals. Això és políticament ben INCORRECTE!

Una conversa ben interessant amb una nadiua em parla dels nivells de corrupció que caracteritza el país, de la cultura de robar i no cumplir les lleis (exemplaritzada pels polítics i ben imitada per tothom que pot), del centralisme exagerat que pateixen, i l’acumulació de població en la capital. També em parla dels espais buits que aguarden en el Partenó que els britànics se n’adonen que allò que es roba s’ha de tornar algun dia…

Em comenta també que dues famílies governen el país de fa decennis… ¡i després parlem de Colòmbia o d’altres països sudamericans, amb oligarquies locals ben instal·lades en el poder!

Sempre em fa gràcia (i vergonya aliena) com donem lliçons els europeus, que millor faríem en callar-nos (mireu, si no, els governants del país valencià, i traduïm al català i adaptem ales nostres circumstàncies les crítiques que es fan a Cháves, per exemple).

Torne a la capital, i em quede a un hotel a uns 14 km del centre, vora la mar, en el Golf  Sarònic, que segons wikipedia:

Golf Sarònic o Golf d’Egina (Saronicus Sinus, ????????? ??????) és el nom d’un golf de la mar Egea entre Àtica i Trozen, fins a l’istme de Corint…

Camine una mica pels xalets del voltant i em sorprén la conducció temerària d’alguns grecs, l’estat d’abandonament d’alguns vehicles… cal que en faça fotos!