Ser europeu era (per a l’imaginari col·lectiu dels antifranquistes i antiespanyols) una manera de ser més obert, democràtic, respectuós, cult, etc.
S’està veient que no:
- la llengua catalana no es pot fer servir normalment a Europa perquè no tenim Estat al darrere (i l’”estat” que ens representa ens vol fer desaparèixer com a poble i com a cultura),
- canals de TV que haurien d’estar oberts a tots els Països Catalans -PPCC- i que no s’hi veuen,
- regidors de pobles del País Valencià que se “sulfuren” quan algun regidor té la gosadia de parlar valencià en un ple, etc.
Una nova mostra de que Europa i els europeus no és el que era ni el que ens imaginàvem que era és la notícia que m’envien per correu electrònic:
|
|
|
|||||||||||||||||||||||
