Fóra un encert que ens n’anàrem !!*!!

Ahir vam fer una xerrada sobre Ciència, cultura científica, difusió cinetífica a Alacant i a les comarques del Migjorn del País Valencià,  l’amic Daniel Climent i jo a la SEU de la UA (Universitat d’Alacant).

Ens van criticar que era massa pessimista… tant de bo estiguem equivocats!!!

Ací teniu la presentació en ppt…

I tot seguit copie algunes paraules de les diapositives.

******************
Ciència, cultura
i divulgació científica

…analitzar la situació de creació cultural a la ciutat d’Alacant, des de la doble perspectiva del diagnòstic i de la prognosi…

Discutir que:

- Hem tingut història

- En tenim

- N’hem de tenir… com?

On hem estat? Apunts per a una història que ajude a explicar (general i particular)

On som? Diagnosi

Debat: Prognosi

Apunts per explicar la gènesi
dels nostres dèficits científics

Gerbert d’Aurillac (938-1003), Papa Silvestre II. Introdueix la numeració indo-aràbiga; astrònom; Sta. Mª de Ripoll.

Abd il Salt Umayya (Dénia 1067-Tunísia 1134). Metge, tecnòleg. Tractat de geometria, d’astronomia, sobre l’equatori…

Muhammed as-Safra, el crevillentí (s. XIII). Metge, botànic.

Ramon Llull (Mallorca 1232-Tunísia 1316). Polígraf. Arbor scientae, Tractat d‘Astronomia, Fèlix.

Arnau de Vilanova (València 1237-Gènova 1313). Metge, alquimista. Tradueix al català, d’Umeyya, Regeimen sanitatis ad Regem Aragonum (1303); referent en l’Herbarius Maguntinus, 1a obra botànica impresa.

Joan Gilabert Jofré, “Pare Jofré”. 1r psiquiàtric d’Europa, a València, l’Hospital dels Innocents (1409).

Apunts per a una història
del dèficit científic del migjorn valencià

Lluís Dalmau Funda a València l’Escola de Cirurgia (1462).

Francesc SantCliment Suma de la Art de la Arismetica, tractat d’aritmètica comercial, en català; segon llibre de matemàtiques imprès a Europa (1482).

Bonifaci Ferrer (1350-1417) 1a traducció i impressió de la Bíblia (1478) en una llengua romànica.

1484 Ferran I el Catòlic, imposa la Inquisició castellana a la Corona d‘Aragó.

Gaspar Torrella (València 1452 – Roma 1520) Metge d’Alexandre VI, dedica a Cèsar Borja el Tractatus sobre el morbus gallicus (sífilis), 1497.

1501 Fundació de l‘Estudi General de València, (Butlla del papa Alexandre VI Borja).

Apunts per explicar la gènesi
dels nostres dèficits científics

Bernat Fenollar (Penàguila 1438-València 1516) Càtedra de Matemàtiques a l’Estudi General de València. Trobes en lahor de la Verge Maria. 1a obra literària impresa a la Península Ibèrica.

Pere Jaume Esteve (Morella 1500-València 1566) Càtedra d’Anatomia i Simples (botànica mèdica) 1545.

Lluís Alcanyís (Xàtiva 1440-València 1506): Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència. 1r llibre de medicina en llengua romànica (català)

1498 L‘inquisidor castellà a València fa cremar tots els exemplars de la Bíblia valenciana.

1506 La Inquisició crema Lluís Alcanyís, per jueu.

1520 Joan Lluís Vives s‘ha d‘exiliar a Bruges per evitar la persecució de la Inquisició, que crema els seus pares.

Apunts per a una història
del dèficit científic del migjorn valencià

Joan Plaça (València 1525-1603) Càtedra de Simples (herbes medicinals). Fundà l’Hort, 1r Jardí Botànic a Península Ibèrica, 1569

Joan Roget, de Girona. Inventa el telescopi (1593; atribuït fins fa poc a Lipperhey, 1608).

Felipe II:

- prohibeix l‘estudi a les universitats estrangeres,

- decreta la censura de llibres,

- publica els primers índex de llibres expurgats i prohibits,

- prohibeix fins i tot obres botàniques (de Leonhard Fucs i Otto Brunfelds).

Els novators (s. XVII-XVIII)

1686: moviment intel·lectual a València

Fundat per Joan Baptista Coratjà (Juan Bautista Corachán), l’introductor de Descartes, i el matemàtic i astrònom Tomàs Vicent Tosca (“el pare Tosca “).

Constituïren l’Acadèmia de Matemàtiques (embrió d’una Societat Científica Valenciana): matemàtics, astrònoms, físics, metges i impressors…

Advocaven la introducció i difusió de les noves corrents científiques (Newton, Descartes, Leibniz, Bernouilli…).

Feien debats acadèmics dins i fora de les aules universitàries, i causaren un autèntic debat social.

Però la connexió entre avanços científics i educació general, va ser desviada:

- fortes resistències dels estaments acadèmics, i de la Inquisició,

- exili d’intel·lectuals “austriacistes” (a Àustria, Anglaterra…) a conseqüència de la repressió borbònica subsegüent a la Guerra de Successió,

- captació dels científics per l’ exèrcit i l’armada (postguerra de Successió i implantació de l’estat borbònic, subjecte als interessos de França).

? Es dificultaren canvis necessaris en investigació, divulgació i ensenyament de la ciència.

? El procés d’educació i renovació cientificotècnica, característics del món modern ¾ la Il·lustració¾, es va alentir.

Cultura científica i divulgació científica a Alacant i a les Comarques del Sud del País Valencià

- Història: n‘hem tingut

- Diagnosi ?

- Prognosi ?

Xifres, dades…

Bibliografia i webgrafia abundant…

- Recomptes de publicacions, de científics (Quaderns de migjorn, informes MEC…)

- Pugnes ALC vs VLC

- .. i les arrels històriques (Oriola vs ALC)

- “La llengua interrompuda”

- Interferències polítiques UA vs UMH (GV, Ajuntament i Diputació d’Alacant)

- Membres del CVC, “Premios Jaime I” (sic!)

- …

Causes:

- sistema educatiu encarcarat

- manca de control de qualitat

- interferències dels polítics

- manca de respecte a les lleis i als drets

- prioritats socials de baixa volada

- …

La història mostra la desconnexió (Universitat, escola i societat) amb l’avanç científic europeu

- va marcar els desenvolupaments immediats,

- va quedar fixada en les resistències al progrés i la ideologia que les empara:

- Unamuno, ideòleg del mite d’Espanya: “¡Que inventen ellos!”

Es repeteix la història?

- la Matritense

- Centralització inamovible del CSIC

- Llei “nacional” d’Instrucció

- 3a hora de castellà,

- “Ciència per al món contemporani”,

- etc.

- Resoldran el problema de l’alfabetització científica de la societat?

Desarrelament

No es pot fer ciència ni difondre ciència en una societat desestructurada i desarrelada, i amb prioritats discutibles:

• classes i recerca de biologia i geologia del PV

• formació de mestres, advocats, metges, etc.,

- aclaparadorament en espanyol

» Com el programa espacial de la Índia:

“recerca cosmètica”

Calen complicitats…

• Valencians/alacantins que han desertat (o no han heretat) la cultura del país…

- Com els alemanys no nazis però còmplices: en pateixen les conseqüències (ells i els descendents)

Incultura científica? Incultura!

- incultura, manca de respecte com a poble, desconeixement de la història, de la llengua…

• No valen visions o explicacions parcials

És com la “crisi” actual: només es parla de “crisi econòmica”

- però hi havia (i hi ha) crisi educativa, ecològica, d’idees, associativa, de participació política, de sensibilitat democràcia, de coneixement, d’esforç, de valors, etc.

• ningú no en parla

• no estem fent propostes estructurals i de futur

Cal una reforma de la universitat i de l’ensenyament

• Les universitats ignoren el paper que juguen actualment en mantenir l’estatus quo de les coses, i què poden fer per ajudar a l’ensenyament primari i secundari.

• L’àrea acadèmica és una de les més difícils de canviar en la societat.

- Fem servir els mateixos mètodes d’instrucció, en particular les lliçons magistrals, de fa centenars d’anys.

• Es fa poca recerca científica per desenvolupar i provar nous mètodes d’ensenyament/aprenentatge.

- No es dóna suport a la innovació…

Tasca divulgadora

Científics:

obligacions socials i ètiques cap a la societat:

ajudar a conèixer, debatre i orientar els usos de la ciència i la tecnologia cap al bé comú.

(Exemple, associacions com la Curie)

La divulgació sense un substrat adequat és estèril

(Discovery Channel no és suficient).

Alfabetització i cultura científica

• La comprensió humana té dificultats per estar al mateix nivell que els avanços exponencials que ocorren en ciència i tecnologia.

- La universitat, per exemple, no es preocupa per proporcionar una educació científica a alumnes de primers cursos de carreres científiques i no científiques.

• (Fins i tots els alumnes de carreres científiques tenen una formació gairebé inexistent en les matèries de tipus bàsic i general: física, química, biologia, etc.).

• Es propaga l’analfabetisme científic, i l’elecció de líders científicament analfabets, que no són capaços de resoldre els problemes que amenacen la vida i que destrueixen la nostra societat.

Conclusions i debat

• Parlar de ciència és parlar de cultura.

• Parlar de cultura a Alacant i al migjorn valencià és, en bona part, parlar de cultura vehiculada en català.

• Una persona culta no pot ignorar la història, la cultura i tradicions d’un poble i d’una societat, especialment quan ha estat i està amagada, silenciada, menystinguda…

• Una tradició científica (de producció, difusió i coneixement científic) no s’improvisa.