Posts Tagged ‘ciències’

Transició Secundària-Universitat i Ensenyament de les Ciències

Wednesday, April 1st, 2009

El propassat divendres 27 de març vaig intervenir en unes jornades:

I Jornades de coordinació docent secundària-universitat en els àmbits de la física i la química (http://jornadasfq.uji.es), organitzades i celebrades a la UJI de Castelló de la Plana.

Ací teniu el que els vaig contar, en ppt.

Copie també ací algunes de les frases de la presentació:

Sobre l’ensenyament / aprenentatge de ciències

Identitat digital
Identitat laboral

Conclusions

La química no és com la física, biologia…
At the right distance, wondrous and lovely things appear.

3 parts

Hi ha problemes?
Les TIC faciliten la construcció del coneixement i el reforçament de vincles (llenguatges / descripcions), compartir, interaccionar…

Enquesta…
Quan els professors influeixen…
Com ensenyem? Estimulem?
Com ensenyem?
Com ensenyem?
Conseqüències: ensenyament ineficaç
… que preparen els ciutadans

Opinions: què esperar de l’educació científica?
Opinen col

  • lectius…


2. PER FER
No one would think of getting to the Moon…
PER / FER
Exemple: ensenyar la física moderna

Deficiències epistemològiques en textos, professors, estudiants
Glops de física per a la química
Models: Quins continguts estudiar i com plantejar-ne l’estudi?

3. TIC – aportacions
Persones iguals, Mons diferents
21st Century Skills
Col

  • lapse del Sistema Vertical en l’entorn WWW

Nou paradigma de treball, Web2.0…
?    TIC permeten:
-    Confecció de materials docents de qualitat
-    Difusió senzilla
-    molts professors ensenyen innovant
-    ben pocs “publiquen”
-    Facilitat d’embarcar-se en projectes
-    Crear entorns web amb col

  • legues (¡o amb els alumnes!) per a difondre el treball docent

“La Curie”

Col

  • laboracions en projectes internacionals

INSPIRE
Les TIC permeten:
-    confecció
-    adaptació
-    actualització
-    permanent (en temps real)
del llibre de text:
-    digital
-    col

  • lectiu

-    personalitzat
i també la interacció:
-    professor-alumne
-    alumne-alumne
-    alumne-procés d’E/A

Web de E/A de física
Exemple de texts digitals: Digitext
El professor pot fer servir les TIC…
TIC i E/A
Per tant, en l’aplicació de les TIC a l’E/A…

Estrategias didácticas (en el aula y fuera de ella):
Automatización de experimentos
- realización sencilla
- recogida automática de datos
- análisis
4t d’ESO, treballant amb l’EXAC a l’aula
?    Complement d’assignatures
?    Eines de comunicació asíncrona
?    Debats
?    Tutories
?    Test de prerequisits
?    Instruments d’avaluació
-    Enquestes, Qüestionaris, Entrevistes
Debats (des)estructurats
Qualitat de les contribucions
Conclusions (1/2)
Conclusions (2/2)

  • Qüestionar
  • Replantejar
  • Compartir
  • Publicar

•    Debatre

Mètode Benezet… Ensenyar primer a pensar i argumentar… i després els algorismes

Wednesday, February 18th, 2009

M’he trobat aquestes línies sobre el Mètode Benezet; segur que es pot documentar i ampliar molt, però la idea és senzilla i clara…

Hi ha experiències interessants com ara les de matemàtiques en el Centre Benezet (Manchester, UK): els alumnes no es veien exposats a algoritmes matemàtics fins el 6é any.

Els primers 5 anys es dedicaven a llegir, a inventar i discutir històries i problemes; feien estimacions de longituds, altures i àrees; i gaudien trobant i interpolant xifres rellevants per a les seues vides.

El 6é any, en 4 mesos d’ensenyament formal es posaven al mateix nivell que la resta d’estudiants en habilitats algorítmiques, i estaven molt per davant en les habilitats numèriques en general i en les habilitats verbals, semàntiques i de resolució de problemes que havien practicat els 5 anys anteriors.

Probablement si es posara a prova un “mètode Benezet” a primària en altres àrees, milloraria l’efectivitat de l’ensenyament secundari i universitari en ciències i matemàtiques.

Opinions sobre el nou sistema de crèdits europeus i la traducció al sistema universitari de l’estat espanyol

Tuesday, February 10th, 2009

En un grup de debat al què pertany, un amic pregunta:

************

Han comentat als centres (COCOPE i altres fòrums) que estan preparant un Decret per a modificar la carrera de Magisteri (no sé si té a veure amb les equiparacions europees) i sembla que la nova carrera només tindrà dos especialitats, Infantil i Primària (tampoc sé si aquesta modificació és a tot l’estat, només al País Valencià o és únicament la Universitat d’Alacant, per allò de la autonomia universitària), el ben cert és que segons aquesta informació només podran accedir a la carrera els alumnes que hagen cursat el batxillerat de lletres, els de ciències no podran fer-ho.

Aleshores què passarà en els futurs mestres? Quina formació rebran? Si ja estem comprovant que als IES la gran majoria d’alumnes deixen a banda els batxillerats de ciències i aquells que els interessa no podran fer Magisteri, què serà de les ciències en un futur pròxim?

És clar que a l’educació bàsica és on es crea l’interés per la natura, per descobrir el món que ens envolta, etc. Com podem formar mestres que no tenen aquesta inquietud per a transmetre-la als seus alumnes (recordeu “La lengua de las mariposas”).

Jo he tingut alumnes de magisteri fent pràctiques que em plantejaven qüestions com aquestes:

§ Quina diferència hi ha entre una lent convergent i altra divergent?

§ Com explique la diferència entre refracció i reflexió de la llum?

§ Però, el la calor de la superfície terrestre no té res a vore amb el nucli de la Terra?

§ Com puc fer a la classe un circuit elèctric senzill?

I això que segur que molts havien fet un batxillerat de ciències i alguns fins i tot havien tingut classe de didàctica de les ciències.

************

L’amic també demana:  No sé si els amics XXX podem donar-nos més informació al respecte i aportar llum a aquesta negror que s’aproxima.

Ací van les meues respostes:  estava esperant a veure si els experts oficials en didàctica (sense ànim d’ofendre: és només la terminologia oficial) hi ficaven cullerada… però de moment no és el cas.

Et dic la meua opinió en resum (semblarà brutal, potser, però em tem que 100% acurada):

- sí, estem “entretinguts” elaborant nous plans d’estudi per a ser més europeus (com sempre a l’estat espanyol, fent papers mullats impresentables en termes de resultats d’aprenentatge dels alumnes, en general)

- nota a banda: el termini europeu per posar en marxa els plans europeus d’estudis universitaris és el 2010. Hi ha països, com ara França (i per descomptat el Regne Unit, etc.) que fa ANYS que han acabat promocions amb aquests nous plans. A l’estat espanyol encara no tenim ni els plans d’estudi, que després que s’han d’elaborat, s’han d’aprovar per no-sé-quantes-comissions-d’experts-o-de-responsables(?)-educatius.

És a dir, per al curs 2010 – 2011 pot ser que comencem…

- tot i la suposada autonomia universitària, Madrid, com sempre, fica una cotilla MOLT apretada que deixa només marge per fer perdre el temps als profs. en reunions per fixar detalls

- aquestes reunions d’experts s’àssemblen més a reunions de caps de màfia (sense ànim d’ofendre als mafiosos): es reparteixen el pastís (crèdits d’assignatures = places de professorats per obtenir un infinitèssim més de poder per al departament respectiu)

- la invitació a seure en aquestes comissions de repartiment del pastís són per tenir o no sang blava (en termes burocràtics, tan estimats a les espanyes, per ser de l’”àrea de conexiement” corresponent).

No tenen res a veure amb el CVitae o l’experiència, publicacions, trajectòria professional, etc., de cadascú. Això significa, per exemple, que el Departament de Física no és convidat a cap reunió de la facultat d’Educació (i viceversa, “of course”: llei de Talió)

- ah! i un detall sense importància ni per als profs., ni per a les autoritats universitàries, ni Conselleria, ni “Ministerio”: no hi ha CAP coordinació entre assignatures durant el procés de repartiment del pastís (també anomenat “elaboració del pla d’estudis”), ni tampoc durant la impartició del pla, ni mai: no existeixen comissions acadèmiques a nivell de Departament, ni de Faculta, ni d’Universitat… que s’ocupen d’aquestes minúcies

- i sobre el que tu preguntes: la cosa seguirà com ara (pitjor és difícil!): els alumnes no sabran ciències, però tampoc català, ni anglès, ni castellà, ni sabran redactar un full, ni defensar oralment una idea, ni coneixeran més TIC que Google i powerpoint, ni sabran d’economia, ni hauran aprés a fer esports llevat dels tests i treballs teòrics sobre “educació física”), ni tindran educació (ni per la “citizenship” ni per la ciutadania), ni sabran història (“saber”, vull dir: sentir batalles oficials amb esperit crític i sabent que la història l’escriuen sempre els vencedors i amaguen les històries que no els convé), ni hauran llegit cap llibre de text (perquè estudien “per apunts” en assignatures fragmentades i descoordinades fins a l’infinit), etc. Res de nou.

En resum, pau i tranquil·litat, que res no canvia (ni millora).

Magnífica pàgina i grup de treball sobre “Transferència interlingüística”

Tuesday, February 10th, 2009

M’ha agradat la cita que presenta la pàgina:

“Una Europa di poliglotti non è una Europa di persone che parlano correntemente molte lingue, ma nel migliore dei casi di persone che possono incontrarsi parlando ciascuno la propria lingua e intendendo quella dell’altro.”

Umberto Eco, La ricerca della lingua perfetta, 1993 – Seuil, 1994

I la descripció del projecte:

“La Intercomprensió es basa en la idea de què els essers humans posseeixen una capacitat natural per al llenguatge – idea basada en la teoria sobre l’adquisició del llenguatge de Ferdinand de Saussure -. La facultat del llenguatge permet als essers humans no només d’expressar les seves idees, sinó d’entendre missatges en els que aquestes idees s’expressen.

L’adquisició de la competència en intercomprensió s’ha d’ensenyar mitjançant principis didàctics que en facilitin l’adquisició. El primer principi es basa en la motivació, és a dir, ensenyar a l’alumne que no aprèn una llengua estrangera des de zero, sinó que hi ha moltes coses que ja coneix. El segon principi es basa en un aprenentatge autònom segons el qual, els estudiants han de ser capaços d’avançar ells sols i a continuació, rebre l’ajuda del professor. Finalment, la intercomprensió obre les portes a una educació intercultural gràcies al coneixement de cultures diferents gràcies a l’aprenentatge de llengües estrangeres.”

I es comenta el projecte Eurom4

“Eurom 4 proposa un aprenentatge simultani de llengües romàniques en un període de temps breu. Els aprenents desenvolupen estratègies de lectura que permetran un ús àgil del vocabulari compartit, les passarel.les lingüístiques que ofereixen les llengües romàniques.
Les societats del segle XXI estan en contacte permanent amb altres comunitats lingüístiques i una delespreguntes clau és : en quina llengua ens hem de comunicar? No es pot pretendre que tota la ciutadania sigui políglota però si que pot entendre bona part dels seus veïns. Un dels objectius importants d’aquesta escola és l’intercomprensió.”

Caldria fer una cosa semblant des de l’ensenyament de les ciències…

Opinions sobre l’ensenyament de les ciències a l’estat espanyol

Tuesday, February 10th, 2009

Fa poques setmanes m’han demanat les meues opinions per a un “reportaje sobre la situación de las Ciencias en el sistema educativo español”.

PREGUNTA:   ¿Le parecen escasas las horas que se dedica al aprendizaje de las Ciencias en las distintas etapas educativas?

RESPOSTA:  Me parece que hay que replantear el número de horas, el contenido, las metodologías, la evaluación, la bibliografía  de TODAS las materias, no sólo las de ciencias; además, sobran condicionamientos externos y rigidez (la obsesión española de regular todo, de no dejar libertad a las nacionalidades i a las comunidades autónomas, a las universidades, etc., para que se arriesguen en sus planteamnentos en el campo educativo y –si fracasan– que corrijan el rumbo, pero –si aciertan–  que sirvan de ejemplos de “buenas prácticas” al resto del mundo, no sólo al resto del estado español).

PREGUNTA:   ¿Qué le parece la incorporación en Bachillerato de la nueva asignatura de Ciencias para el Mundo Contemporáneo?
¿Cree que es adecuada para el aprendizaje científico?

RESPOSTA:  Depende de cómo, qué, quién, para qué… se imparta.

PREGUNTA:  ¿Cree que debe cambiarse la metodología? ¿Se prepara más a los alumnos para las universidades que para la vida?

RESPOSTA: Absolutamente: hay que modificar la metodología, contenidos,
etc., como dije antes. NUNCA debe de prepararse a los alumnos de primara y secundaria (y bachillerato) para otro tipo de estudios, ni para pruebas de fin de ciclo, sino para la vida, para la cultura, para la sociedad, para su
desarrollo personal, etc.

PREGUNTA:  Exactamente, ¿para qué debe servir el aprendizaje científico?

RESPOSTA:  Para lo mismo que el aprendizaje musical, el lingüístico, el artístico, el histórico, etc.: para ser mejores personas,  como herramientas para que puedan desarrollar sus intereses y habilidades para su propia vida y para conocer la Cultura de la sociedad en que viven.

PREGUNTA:  ¿Cómo se pueden conseguir mejores resultados en PISA con respecto a la parte de Ciencias?

RESPOSTA:  Ya se dijo: cambiando prioridades. contenidos, enfoques,
metodologías, etc. Y, sobre todo, olvidando las pruebas de PISA, de Selectividad, etc.,  centrándose en formar personas, ciudadanos con criterio, personas que sepan aprender por si mismas, personas cultas (que conocen los elementos básicos de su cultura en TODOS sus aspectos, según
la edad, nivel de desarrollo mental-cognitivo que tengan en cada nivel educativo).

PREGUNTA:  Muchos hablan de crisis en la enseñanza de las Ciencias, de falta de vocación y de falta de investigadores ¿qué opinión le merece estas afirmaciones?

RESPOSTA: No creo que haya crisis, lo que hay es poca exigencia y
falta de desarrollo de las capacidades de los alumnos, víctimas de un sistema educativo encorsetado, rígido, absurdo, que prioriza la memorización sin comprensión, y no consigue que sus alumnos conozcan idiomas, conozcan
herramientas de trabajo colaborativo y de comunicación, sepan defender un argumento por escrito y verbalmente, aprecien la riqueza idiomática, ecológica, etc., del mundo en que viven..

Lo mismo (crisis…) podría decirse de las ingenierías y de todas las otras carreras: filologías, arte, derecho, medicina… siempre que uno no se centre en los números de matriculados, sino en la formación de los “egresados”.

El problema es de prioridades sociales invertidas, de falta de cultura a todos los niveles (incluido el de los parlamentarios, y presidentes de gobierno, por ejemplo), impulsada por los medios de comunicación, por las prioridades de mercado con que se manejan todos los temas (incluso la educación, cada vez más).
Las prioridades, la formación, las habilidades, los conocimientos, etc., de los egresados de cualquier carrera (no sólo de las carreras de ciencias experimentales) son deplorables, en un porcentaje altísimo.