Posts Tagged ‘diagnosi’

Ciència, cultura, difusió cultural a Alacant i comarques del Migjorn del País Valencià

Wednesday, March 25th, 2009

Ahir vam fer una xerrada sobre Ciència, cultura científica, difusió cinetífica a Alacant i a les comarques del Migjorn del País Valencià,  l’amic Daniel Climent i jo a la SEU de la UA (Universitat d’Alacant).

Ens van criticar que era massa pessimista… tant de bo estiguem equivocats!!!

Ací teniu la presentació en ppt…

I tot seguit copie algunes paraules de les diapositives.

******************
Ciència, cultura
i divulgació científica

…analitzar la situació de creació cultural a la ciutat d’Alacant, des de la doble perspectiva del diagnòstic i de la prognosi…

Discutir que:

- Hem tingut història

- En tenim

- N’hem de tenir… com?

On hem estat? Apunts per a una història que ajude a explicar (general i particular)

On som? Diagnosi

Debat: Prognosi

Apunts per explicar la gènesi
dels nostres d
èficits científics

Gerbert d’Aurillac (938-1003), Papa Silvestre II. Introdueix la numeració indo-aràbiga; astrònom; Sta. Mª de Ripoll.

Abd il Salt Umayya (Dénia 1067-Tunísia 1134). Metge, tecnòleg. Tractat de geometria, d’astronomia, sobre l’equatori

Muhammed as-Safra, el crevillentí (s. XIII). Metge, botànic.

Ramon Llull (Mallorca 1232-Tunísia 1316). Polígraf. Arbor scientae, Tractat dAstronomia, Fèlix.

Arnau de Vilanova (València 1237-Gènova 1313). Metge, alquimista. Tradueix al català, d’Umeyya, Regeimen sanitatis ad Regem Aragonum (1303); referent en l’Herbarius Maguntinus, 1a obra botànica impresa.

Joan Gilabert Jofré, Pare Jofré”. 1r psiquiàtric d’Europa, a València, l’Hospital dels Innocents (1409).

Apunts per a una història
del d
èficit científic del migjorn valencià

Lluís Dalmau Funda a València l’Escola de Cirurgia (1462).

Francesc SantCliment Suma de la Art de la Arismetica, tractat d’aritmètica comercial, en català; segon llibre de matemàtiques imprès a Europa (1482).

Bonifaci Ferrer (1350-1417) 1a traducció i impressió de la Bíblia (1478) en una llengua romànica.

1484 Ferran I el Catòlic, imposa la Inquisició castellana a la Corona dAragó.

Gaspar Torrella (València 1452 – Roma 1520) Metge d’Alexandre VI, dedica a Cèsar Borja el Tractatus sobre el morbus gallicus (sífilis), 1497.

1501 Fundació de lEstudi General de València, (Butlla del papa Alexandre VI Borja).

Apunts per explicar la gènesi
dels nostres d
èficits científics

Bernat Fenollar (Penàguila 1438-València 1516) Càtedra de Matemàtiques a l’Estudi General de València. Trobes en lahor de la Verge Maria. 1a obra literària impresa a la Península Ibèrica.

Pere Jaume Esteve (Morella 1500-València 1566) Càtedra d’Anatomia i Simples (botànica mèdica) 1545.

Lluís Alcanyís (Xàtiva 1440-València 1506): Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència. 1r llibre de medicina en llengua romànica (català)

1498 Linquisidor castellà a València fa cremar tots els exemplars de la Bíblia valenciana.

1506 La Inquisició crema Lluís Alcanyís, per jueu.

1520 Joan Lluís Vives sha dexiliar a Bruges per evitar la persecució de la Inquisició, que crema els seus pares.

Apunts per a una història
del d
èficit científic del migjorn valencià

Joan Plaça (València 1525-1603) Càtedra de Simples (herbes medicinals). Fundà l’Hort, 1r Jardí Botànic a Península Ibèrica, 1569

Joan Roget, de Girona. Inventa el telescopi (1593; atribuït fins fa poc a Lipperhey, 1608).

Felipe II:

- prohibeix lestudi a les universitats estrangeres,

- decreta la censura de llibres,

- publica els primers índex de llibres expurgats i prohibits,

- prohibeix fins i tot obres botàniques (de Leonhard Fucs i Otto Brunfelds).

Els novators (s. XVII-XVIII)

1686: moviment intel·lectual a València

Fundat per Joan Baptista Coratjà (Juan Bautista Corachán), l’introductor de Descartes, i el matemàtic i astrònom Tomàs Vicent Tosca (“el pare Tosca “).

Constituïren l’Acadèmia de Matemàtiques (embrió d’una Societat Científica Valenciana): matemàtics, astrònoms, físics, metges i impressors…

Advocaven la introducció i difusió de les noves corrents científiques (Newton, Descartes, Leibniz, Bernouilli…).

Feien debats acadèmics dins i fora de les aules universitàries, i causaren un autèntic debat social.

Però la connexió entre avanços científics i educació general, va ser desviada:

- fortes resistències dels estaments acadèmics, i de la Inquisició,

- exili d’intel·lectuals “austriacistes” (a Àustria, Anglaterra…) a conseqüència de la repressió borbònica subsegüent a la Guerra de Successió,

- captació dels científics per l’ exèrcit i l’armada (postguerra de Successió i implantació de l’estat borbònic, subjecte als interessos de França).

? Es dificultaren canvis necessaris en investigació, divulgació i ensenyament de la ciència.

? El procés d’educació i renovació cientificotècnica, característics del món modern ¾ la Il·lustració¾, es va alentir.

Cultura científica i divulgació científica a Alacant i a les Comarques del Sud del País Valencià

- Història: nhem tingut

- Diagnosi ?

- Prognosi ?

Xifres, dades…

Bibliografia i webgrafia abundant…

- Recomptes de publicacions, de científics (Quaderns de migjorn, informes MEC…)

- Pugnes ALC vs VLC

- .. i les arrels històriques (Oriola vs ALC)

- “La llengua interrompuda”

- Interferències polítiques UA vs UMH (GV, Ajuntament i Diputació d’Alacant)

- Membres del CVC, “Premios Jaime I” (sic!)

- …

Causes:

- sistema educatiu encarcarat

- manca de control de qualitat

- interferències dels polítics

- manca de respecte a les lleis i als drets

- prioritats socials de baixa volada

- …

La història mostra la desconnexió (Universitat, escola i societat) amb l’avanç científic europeu

- va marcar els desenvolupaments immediats,

- va quedar fixada en les resistències al progrés i la ideologia que les empara:

- Unamuno, ideòleg del mite d’Espanya: “¡Que inventen ellos!”

Es repeteix la història?

- la Matritense

- Centralització inamovible del CSIC

- Llei “nacional” d’Instrucció

- 3a hora de castellà,

- “Ciència per al món contemporani”,

- etc.

- Resoldran el problema de l’alfabetització científica de la societat?

Desarrelament

No es pot fer ciència ni difondre ciència en una societat desestructurada i desarrelada, i amb prioritats discutibles:

• classes i recerca de biologia i geologia del PV

• formació de mestres, advocats, metges, etc.,

- aclaparadorament en espanyol

» Com el programa espacial de la Índia:

“recerca cosmètica”

Calen complicitats…

• Valencians/alacantins que han desertat (o no han heretat) la cultura del país…

- Com els alemanys no nazis però còmplices: en pateixen les conseqüències (ells i els descendents)

Incultura científica? Incultura!

- incultura, manca de respecte com a poble, desconeixement de la història, de la llengua…

• No valen visions o explicacions parcials

És com la “crisi” actual: només es parla de “crisi econòmica”

- però hi havia (i hi ha) crisi educativa, ecològica, d’idees, associativa, de participació política, de sensibilitat democràcia, de coneixement, d’esforç, de valors, etc.

• ningú no en parla

• no estem fent propostes estructurals i de futur

Cal una reforma de la universitat i de l’ensenyament

• Les universitats ignoren el paper que juguen actualment en mantenir l’estatus quo de les coses, i què poden fer per ajudar a l’ensenyament primari i secundari.

• L’àrea acadèmica és una de les més difícils de canviar en la societat.

- Fem servir els mateixos mètodes d’instrucció, en particular les lliçons magistrals, de fa centenars d’anys.

• Es fa poca recerca científica per desenvolupar i provar nous mètodes d’ensenyament/aprenentatge.

- No es dóna suport a la innovació…

Tasca divulgadora

Científics:

obligacions socials i ètiques cap a la societat:

ajudar a conèixer, debatre i orientar els usos de la ciència i la tecnologia cap al bé comú.

(Exemple, associacions com la Curie)

La divulgació sense un substrat adequat és estèril

(Discovery Channel no és suficient).

Alfabetització i cultura científica

• La comprensió humana té dificultats per estar al mateix nivell que els avanços exponencials que ocorren en ciència i tecnologia.

- La universitat, per exemple, no es preocupa per proporcionar una educació científica a alumnes de primers cursos de carreres científiques i no científiques.

• (Fins i tots els alumnes de carreres científiques tenen una formació gairebé inexistent en les matèries de tipus bàsic i general: física, química, biologia, etc.).

• Es propaga l’analfabetisme científic, i l’elecció de líders científicament analfabets, que no són capaços de resoldre els problemes que amenacen la vida i que destrueixen la nostra societat.

Conclusions i debat

• Parlar de ciència és parlar de cultura.

• Parlar de cultura a Alacant i al migjorn valencià és, en bona part, parlar de cultura vehiculada en català.

• Una persona culta no pot ignorar la història, la cultura i tradicions d’un poble i d’una societat, especialment quan ha estat i està amagada, silenciada, menystinguda…

• Una tradició científica (de producció, difusió i coneixement científic) no s’improvisa.