Posts Tagged ‘independència’

Gràcies, Ibèria, per adonar-te que els PPCC no són Espanya

Tuesday, April 28th, 2009

Dilluns 27, vol de les 11:55 de Madrid a Barcelona: ens fan passar pel control de passaport tant a l’aeroport de Madrid com al de Barcelona.

S’agraeix, perquè per fi Ibèria se n’ha adonat que els Països Catalans NO sóm ni volem ser part del Regne Espanyol.
El que cal ara és que s’adonen que tanmateix els PPCC som europeus i, òbviament, part de l’espai Schengen.
Per tant, que no ens facen perdre el temps en cues absurdes i pèrdues de temps… que s’afegeixen a la ben coneguda puntualitat d’Ibèria: isc de l’aeroport de Barcelona amb una hora de retard sobre l’horari previst!!!

Ministra espanyola, tot i nascuda a Catalunya

Monday, March 23rd, 2009

Molt interessant (com sempre) l’article d’opinió de Vicent Partal a VilaWeb. Vos el copie ací:

-

Dilluns, 23 de març de 2009
Interessant, això que ha passat a la ministra Chacón
La ministra espanyola de Defensa va anar a Kosovë a dir que ells plegaven. Que, com que no reconeixen el dret dels d’autodeterminació dels kosovesos no tenia gens de sentit que les tropes espanyoles hi romangueren després de la independència. Així, doncs, dit i fet, i cap a casa tothom. Però resulta que la Casa Blanca s’ha sentit ofesa i el govern espanyol ha hagut de començar a explicar coses molt rares per mirar de desdir-se’n. Ahir ja deien que, de moment, ajornaven un any la retirada i que s’oferien a enviar tropes on fóra per compensar la pífia mentre la ministra Chacón callava, amagada en un clot. Avui el seu company d’afers exteriors diu que ell no en sabia res tampoc. I què té d’interessant això? Que la ministra sembla que ha descobert de sobte que el govern espanyol també té els seus límits, fins i tot en un afer tan especial per a ells com és el dret d’autodeterminació. O siga que no és tan senzill fer allò que et parega.

La senyora Chacón fa anys que es prepara en la matèria. Quan alguns experts catalans anaven al Quebec a estudiar com anava això de fer referèndums d’autodeterminació, ella, catalana també, hi anava a estudiar exactament la contrària: com el Canadà aconseguia d’impedir la independència quebequesa. Fruit de la seua estada en quatre universitats canadenques i quebequeses va plasmar una especialització política contra el dret d’autodeterminació en alguns treballs de poca volada intel·lectual, però de calat polític, que van cridar l’atenció del partit. Seguidora política de Stéphane Dion, supose que es veu en un futur fent d’ell: convertida en la cap de govern espanyola d’origen català que té la raó de ser precisament en l’intent d’aplicar tots els mecanismes de l’estat per impedir la secessió dels seus compatriotes. Segurament per això ha capitanejat la posició dels socialistes espanyols contrària a reconèixer la independència de Kosovë (dins la Unió Europea compartida únicament per Eslovàquia, Grècia i Romania). I és segurament per això que es va pensar que podia anar-hi i retirar les tropes espanyoles a la valenta per donar més relleu encara a una posició que la UE troba ridícula i que li ha demanat repetides voltes que reconsidere.

Això era dijous. Aquell dia la ministra va dir que abans de l’estiu els 623 soldats espanyols apostats a Kosovë tornarien al seu país. Però divendres això ja no era clar. I ahir el Ministeri de Defensa espanyol parlava, matisant, de retirada progressiva i Zapatero no parava d’enviar senyals a la Casa Blanca donant entenent que la senyora ministra no sabia què s’empatollava. Entre més detalls surrealistes, resulta que no va comunicar res a l’ambaixador espanyol als Estats Units ni al secretari de Defensa dels Estats Units. ‘Deeply disappointed’ amb Espanya, va dir quatre vegades, el portaveu de la Casa Blanca. I la Moncloa, corrents a arreglar el desastre, que arriba just quan Zapatero volia fer-se la foto amb Obama.

Lliçó? En el món d’avui hi ha poques coses que pugues fer tu sol contra tots. Fins i tot si et dius Espanya i si el sentit de la teua vida política és d’oposar-te a l’autodeterminació.

PD. No puc estar-me de traduir el fragment de la conferència de premsa del Departament d’Estat (el de Hillary Clinton). Més que res, perquè es puga apreciar el to del portaveu, que mai no parla així sense haver consultat abans com pot mostrar-se de dur, i també el dels periodistes, sobretot en la darrera pregunta.

PREGUNTA. Cap comentari o reacció a la indicació d’Espanya de retirar les tropes del contingent de pau de Kosovë?
MR. WOOD (portaveu del Departament d’Estat). Sí. Nosaltres ens sentim profundament decebuts per la decisió que ha pres Espanya. Recordem que l’any 1999 els aliats de l’OTAN vam acordar el principi ‘junts hi entrem, junts n’eixirem’. Per tant, ens sorprèn aquesta decisió. I l’hem sabuda just abans que es fera pública. De nou, doncs, ens sentim profundament decebuts.

PREGUNTA. Comparteix la visió espanyola que la missió ja és acabada?
MR. WOOD. De cap manera. De cap manera.

PREGUNTA. Ha donat [Espanya] cap raó per a procedir així?
MR. WOOD. S’hauria de demanar al govern d’Espanya que explique les raons de la seua decisió. Però, de nou, com ja he dit abans, ens sentim profundament decebuts i no puc dir gran cosa més.

PREGUNTA. Són gaire de fiar com a aliats [els espanyols], si ara se’n van de Kosovë, igual que se n’anaren de l’Irac després d’unes eleccions, si no recorde malament?
MR. WOOD. Espanya és un soci nostre. Però aquesta decisió no ajuda gens a fer allò que provem de portar a terme a Kosovë. I ho lamentem. És una decisió que ha pres el govern espanyol, però, tot i així, ens en sentim profundament decebuts.

“Mani” de Brusel·les a què no vaig poder anar, però m’han contat…

Wednesday, March 11th, 2009

… va estar genial. Com trobar-se a Valencia de nou (en una manifestació pel 9 d’octubre o pel 25 d’abril –mireu a sota de tot–).

Però per mi es notava que hi havia més Catalans de Catalunya que del País Valencià perquè hi havia ben poques dolçaines i menys festers que a València i no hi vaig sentir la muixeranga :(

Però no podia parar de somriure. A banda que era molt fàcil conéixer gent
:)

Ah! i hi havia un grup de flamencs també amb pancartes :D

Crec que hauria de cercar-los a Brussel·les i coneixer-los. DE fet, hauria de
començar a estudiar flamenc aviat… Prompte se m’acabarà l’excusa que
acabe d’arribar a Brusel·les…

Sols es va veure una bandera espanyola pel recorregut, que després de prou
xiulades van llevar.

Hi havia un cabàs de persones es quedaven mirant-nos i demanat-ne informació.

Els organitzadors tenien preparats fulls en anglès, donant 15 raons per demanar la independència :)

**************

… manifestació pel 9 d’octubre o pel 25 d’abril … Si un entra en Google amb les paraules

mani 25 d’abril valència

hi troba, per exemple (Resultats 110 d’aproximadament 22.400 pàgines en català per a mani 25 d’abril valència):

  1. ACPV – Acció cultural del País Valencià – Especial 25 d’abril

    La manifestació va començar a la Plaça de Sant Agustí de València, va recórrer els Aquesta és la web especial en motiu de la Diada del 25 d’abril.
    www.acpv.cat/25abril07/index.php – 10k – Còpia en memòriaPàgines semblants

  2. per la dignitat del país valencià

    Milers de persones es manifesten a València per la dignitat del País Valencià 45.000 persones participen en la manifestació del 25 d’Abril.
    www.acpv.net/25abril05/ – 20k – Còpia en memòriaPàgines semblants

  3. Fotos de la Manifestació del 25 d’Abril « El Mirador Valencià

    He pujat algunes de les fotos que vaig poder fer a la manifestació del dissabte amb motiu del 25 d’Abril, per a veureles només cal que entreu al nostre
    elmiradorvalencia.net/2008/04/29/fotos-de-la-manifestacio-del-25-dabril/ – 34k – Còpia en memòriaPàgines semblants

  4. .:Racó Català:. – El punt d’informació dels Països Catalans

    36 entrades - 17 autors

    RE: Fotos mani 25 d’abril a València. 8152 missatges. per DCel 1 de maig de 2005 a les 23:34. a la mani n’hi havia més d’una, és la bandera de la ciutat de
    www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=7&fil=1836&pag=1 – 163k – Còpia en memòriaPàgines semblants

  5. Bloc Nacionalista Valencià » Manifestació 25 d’abril

    Com cada any, el BLOC participarà massivament en la manifestació que organitza Acció Cultural del País Valencià en ocasió del 25 d’abril,
    www.blocsj.org/?p=252 – 20k – Còpia en memòriaPàgines semblants

  6. Poble Lliure: MANIFESTACIÓ COMMEMORANT EL 25 D’ABRIL DE 1707

    MANIFESTACIÓ COMMEMORANT EL 25 D’ABRIL DE 1707: ‘ALACANT SÍ’ La manifestació fou convocada per Acció Cultural del País Valencià i respaldada per uns
    poblelliure.blogspot.com/2008/04/manifestaci-commemorant-el-25-dabril-de.html – 56k – Còpia en memòriaPàgines semblants

  7. VilaWeb – Alacant rep per primera vegada la manifestació del 25 d

    26 abr. 2008 La manifestació del 25 d’Abril, convocada per ACPV, recorre avui Alacant De fet, per a aquest objectiu gent d’arreu del País Valencià i
    www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2832661&p_edi=alacant – 24k – Còpia en memòriaPàgines semblants

  8. Manifestació del 25 d’abril a Alacant | El Cau del Drac

    28 abr. 2008 Manifestació del 25 d’abril a Alacant qui havia vingut acompanyat de València, i també a en Pau, oriünd del sud del país,
    www.cau.cat/blog/manifestacio_del_25_dabril_a_alacant – 45k – Còpia en memòriaPàgines semblants

  9. MANIFESTACIÓ I CONCERT 25 d’abril 2008 « Carles Montalt i Miquel

    Per a nosalters que vivim a València no ens costarà molt desplaçar-nos però per a la “Com molts de vosaltres ja sabreu la manifestació del 25 d’abril
    karlesmontalt.wordpress.com/2008/03/05/manifestacio-i-concert-25-dabril-2008/ – 32k – Còpia en memòriaPàgines semblants

  10. Milers a la manifestació del 25 d’abril a València – Televisió de

    6 maig 2006 L’Estatut valencià aprovat recentment a les Corts i les eleccions de l’any vinent han centrat la manifestació de València en commemoració de
    www.tv3.cat/videos/204607942 – 33k – Còpia en memòriaPàgines semblants

Democràcies imperfectes, Censura de llibres als EUA

Monday, February 16th, 2009

He llegit aquesta notícia a VilaWeb. Sorprenent. La censura que sempre han exercit els que s’arroguen el dret de decidir què convé i què no a les persones (Església,  Governs, partits conservadors que defensen “la moral –la seua–, etc.).

Segur que Veneçuela no té una democràcia…però segur també que tampoc la tenen els EUA ni l’estat espanyol ni…

Acabe de sentir una entrevista en una ràdio colombiana a l’eurodiputat del PP expulsat de Veneçuela per dir que Chaves és un dictador.

Independentment de la veracitat de les seues paraules, resulta curiós com el PP s’aplica continuament allò de la palla en l’ull aliè: ha dit que a Veneçuela no hi ha llibertat d’expressió. El senyor diputat podria tractar de dir algunes coses contra la mai-votada-en-democràcia monarquia de l’estat espanyol (imposada per un dictador, per cert, dels que agraden als del PP), o parlar del dret de decidir dels pobles que mai han demanat estar sota les lleis i la policíai exèrcit de l’estat espanyol, o cremar alguna bandera de les que ixen en les corregudes de bous, etc.  Segur que té tota la llibertat del món en l’estat espanyol, aquella llibertat que reclama a Veneçuela…

*********************

Ací ve la notícia sobre la censura de llibres als EUA:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3521057

DILLUNS, 16/02/2009 – 06:00h

Els llibres més perseguits als Estats Units

Toni Morrison, premi Nobel el 1993, és una de les autores més qüestionades per la censura

Tot i presumir constantment de democràcia, el fet és que als Estats Units la censura és ben viva i cada any s’hi prohibeix la lectura de centenars de llibres. L’Associació Americana de Biblioteques (ALA) proposa, també cada any, la Banned Books Week, una setmana per a reivindicar la llibertat de lectura. Per això fa públics els llibres més prohibits. Entre els autors més qüestionats aquests últims anys hi ha Toni Morrison, premi Nobel del 1993.

Dues obres de l’autora, ‘The bluest eye’ i ‘Beloved’, han estat qüestionades per ‘contingut sexual’ i ‘llenguatge ofensiu’.

Més obres censurades: ‘Les aventures de Huckleberry Finn’ Mark Twain, per racista, i el premi Pulitzer d’Alice Walker, ‘El color porpra’. Els principals motius de la censura nord-americana solen ser ‘contingut sexual explícit’, ‘homosexualitat’ o continguts ‘contraris a la família’.

També han estat qüestionats per les autoritats nord-americanes la prestigiosa poetessa Maya Angelou, pel contingut ‘sexualment explícit’ de ‘I Know Why the Caged Bird Sings’, i Justin Richardson i Peter Parnell, per ‘And Tango makes three’, un llibre adreçat a infants que la censura considera ‘antiètnic, sexista, amb continguts homosexuals’ i ‘antifamília’. El llibre es basa en una història real, de dos pingüins mascles del zoo de Central Park de Nova York, que durant sis anys van ser parella.

En aquest vídeo l’ALA fa una llista d’algunes de les obres més perseguides.