Per què no m’agrada participar en llistes de debat, fòrums, publicar en revistes, etc., d’àmbit espanyol?
Perquè els integrants són monolíngües de mena!
Vull contribuir i dedicar esforços a la pervivència del català, de la meua cultura catalana dels Països Catalans (no de cap “comunidad” de veïns impersonal).
Pega d’un espanyol no visceral (un que no insulta directament per l’afirmació anterior):
…és que aleshores et limites molt, només pots intercanviar (per exemple, idees o experiències sobre el procés d’ensenyament/aprenentatge) amb uns pocs milions de persones…
Resposta òbvia:
jo vull estar comunicat, i ho estic, amb 6000 milions de persones tret, potser, d’alguns milions de monolíngües), i sobre tot amb la resta d’europeus, fent servir la llengua franca, l’anglès.
(L’espanyol no em serveix fora d’unes poques regions peninsulars ibèriques, per tant, fer-lo servir sí que em limita!!)
***
(Nota al marge:
Tant de bo em puguera comunicar amb 1,200 milions de xinesos… però per a això caldria tornar a nàiexer i estudiar al meravillós País Valencià, on un PP m’ajudaria a estudiar mandarí…
Llàstima que el mateix PP no es preocupe perquè els valencians puguen parlar la seua llengua catalana amb les seues famílies, i amb els suposadament servidors públics (ajuntaments, generalitat, universitats, escoles, mestres, etc.), així com comunicar-se correctament amb la resta del món en anglès.
Vaja, amb l’argument dels milions de persones amb qui comunicar-nos resulta que em serviria més el xinès que l’espanyol… igual per això han proposat la Conselleria d’inCultura i desEducació valenciana l’oferiment de xinés; quina cosa tan curiosa!
I aleshores per què aquesta obsessió del PP (i dels PsoE, per descomptat) que aprenguem només espanyol??? Seran provincians i inconseqüents!?!?