Memòria – Resum del projecte:

Ensenyament i aprenentatge amb el Campus Virtual

 


 


Albert Gras Martí, Marisa Cano Villalba

DFA¾Dept. Física Aplicada, Universitat d’Alacant                                            agm@ua.es     mcv@ua.es     http://www.ua.es/dfa/agm

 

 

Nadal de 2000

 


Resum

El Campus Virtual (CV) de la Universitat d’Alacant s’ha fet servir en tasques d’ensenyament/aprenentatge d’assignatures de ciències, aprofitant les possibilitats educatives que ofereix la interconnectivitat entre els ordinadors i provant d’integrar diverses metodologies.

S’ha explorat l’ús didàctic de debats, tutories, preguntes més freqüents, distribució de materials (textos i simulacions), anuncis i bibliografia.

S’ha provat de fer una assignatura en l’aula d’informàtica.

Les col·leccions de preguntes més freqüents són particularment interessants, de cara a la preparació d’exàmens.

Els debats serveixen, també, per augmentar la cohesió del grup d’estudiants i per incentivar l’aprenentatge col·lectiu via la discussió oberta d’exercicis i problemes.

Els resultats del projecte s’han anat comunicant i publicant en diversos àmbits (congressos i tallers internacionals, revistes de divulgació, reunions d’associacions científiques...).

L’alumnat fa servir totes les opcions del CV si se’ls motiva i estimula adequadament, i aleshores aprecien enormement els avantatges d’aquesta eina educativa. El professorat pot involucrar-se a diferents nivells en l’ús del CV, i sempre en trau beneficis educatius.

Idealment, els continguts i les pràctiques docents han de redefinir-se, incorporant les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).


Índex

Projecte
4

Descripció

Assignatures

Alumnat

 

Metodologia
5

Docència en l’aula d’informàtica

Enquestes

Opinions

 

CV
7

Anuncis

Bibliografia

Controls

 

Debats

Fitxa del professor

Tutories

 

Materials

Enllaços

Dubtes més freqüents

 

Anàlisi
9

Pros

Contres

És suficient el CV?

 

Difusió i conclusions
10

Pàgina web

Referències

Conclusions

 

Difusió

 

 

 

Agraïments
13

Projecte

Descripció

Combinat amb els objectius propis de cada assignatura, es pretén l’ús intensiu de recursos del Campus Virtual (CV) i de tecnologies informàtiques i de laboratori: LAC, EAO, WWW.

LAC (Laboratori Assistit per Calculadora): Laboratori basat en l’ús de dispositius que permeten la programació i recollida automàtica de dades experimentals i, sobretot, permeten repensar els models tradicionals dels laboratoris docents.

EAO (ensenyament assistit per ordinador): Pràctiques de física mitjançant simulacions per ordinador, i paquets de graficació i de tractament de dades experimentals.

WWW (World Wide Web): Correu electrònic (missatges, qüestionaris, grups de debat), navegació per internet; ús de WebLabs (laboratoris virtuals).

Assignatures

El projecte s’ha desenvolupat al llarg de 3 cursos:

 

Carrera

Assignatura

Curs

Quadrimestre

Any

Crèdits

# alumnes

Químiques

Física Aplicada

1r

2n

98-99

4.5

42

Químiques

Física II

2n

2n

98-99

4.5

143

Químiques

Física I

1r

1r

99-00

7.5

47

Biològiques

Física dels processos biològics

1r

1r

99-00

3

72

Químiques

Física I

1r

1r i 2n

00-01

7.5

38

Biològiques

Física dels processos biològics

1r

1r

00-01

3

41

 

Alumnat

Com a exemple representatiu mostrem els resultats d’una enquesta feta a 62 alumnes de primer de químiques.

 

Estudis etapa preuniversitària

15 %

Repeteixen l’assignatura

22%

Han fet LOGSE

56 %

No han fet Física en COU o en 2n de Batxillerat!

 

Com han entrat a la universitat?

Qualificació mitjana de la PAU

5.7

Han triat Químiques en el lloc 1r (37), 2n (10), 3r (11), 4t (2), 5é (1), 6é (1).

1.7 (mitjana)

Els 4 alumnes amb les màximes qualificacions de PAU (7.4, 7.3, 7.1, 7.0) han sol·licitat estudiar químiques en el lloc...

1r, 1r, 2n, 3r

 

Coneixements previs d’Informàtica

Tenen ordinador a casa

63 %

Fan correu electrònic i Internet

prou (10 %) poc (42 %) gens (50 %)

 

El perfil de l’alumna/e és el següent: majoritàriament ha fet poca física (tot i encetar Químiques), no ha fet LOGSE, no ha triat en primer lloc la carrera on està matriculat, té ordinador i no ha fet quasi navegació ni correu electrònic.

Metodologia

Les classes d’una de les assignatures es van fer prioritàriament en aules d’informàtica.

En altres casos els alumnes feien pel seu compte una tasca per setmana basada en un programa-guia d’activitats d’EAO. En algunes assignatures aquesta activitat era voluntària però també comptabilitzava de cara a la qualificació de l’assignatura.

El curs 99-00 es van posar en pràctica de manera mixta les dues metodologies descrites anteriorment.

Docència en l’aula d’informàtica

Un dels experiments d’ús intensiu del CV va ser fer una assignatura completa en l’aula d’informàtica amb un grup de 40 alumnes de Física Aplicada. Dirigits per un professor i una monitora, es treballava durant 2 hores en 2 aules d’informàtica simultàniament[1] i en una sola aula la 3a hora. Entre els avantatges del treball en l’aula d’informàtica podem esmentar els següents:

-        participació activa de l’alumnat, que treballava un programa d’activitats que es penjava cada dia en la secció d’Anuncis

-        es fomenta el treball i la discussió en equip

-        s’aconsegueix una atenció continuada de l’alumna/e i poques distraccions (donada la densitat de tasques que s’han de fer en l’hora de classe)

-        la feina de cada dia queda enregistrada en l’ordinador

-        es poden aprendre noves tecnologies dins del context de la classe

-        es passa llista automàticament des del moment que l’alumne entra en el CV amb el seu DNI [2].

En definitiva, l’ús de l’ordinador estimula el treball personal de l’alumne/a i fa la classe més activa.

Enquestes

Es va mesurar la reacció dels alumnes amb una enquesta.

 

Pregunta (qualificada de 0 a 10, 10 = molt)

Mitjana

Interès de les activitats (CV, WWW, c/e, EAO)

8.9

Creus que el ritme de les classes fetes a l’aula de PC és massa ràpid?

7.0

Hauríem de dedicar més temps a aquestes activitats o als apunts de l’assignatura?

6.4

 

Hi hagué reticències inicials al llenguatge informàtic i a la manera tan diferent de treballar. Però la resposta de l’alumnat va ser ben positiva: motivats per les noves tecnologies, s’adaptaven bé al ritme de les classes, i sentien que aprofitaven bé el temps. Recollim, tot seguit, alguns comentaris concrets que acompanyaven l’enquesta.

Opinions

“Els pros són molts: m’agrada més fer les classes davant l’ordinador ja que són més divertides i es passen volant; a més, m’agrada aprendre coses sobre informàtica mentre estudie física: així aprenc dues coses al mateix temps. Els contres són que aquest sistema és més lent i més per a la gent que escrivim molt a poc a poc.”

“A favor: hem d’estar necessàriament atents i treballar obligatòriament; es fomenta l’aprenentatge de l’ordinador i d’Internet, així com el treball personal i l’assistència a classe; és molt interessant i innovadora aquesta manera de treballar, i més motivadora que una classe de física “de sempre”. En contra: de vegades es perd un poc el temps quan no funcionen els ordinadors i ens toca tornar a començar.”

“Jo crec que fer la classe de física amb l’ajut de l’ordinador és una bona idea, ja que, a més d’aprendre els conceptes teòrics, podem aprendre els pràctics al mateix temps, in situ. Un dels problemes principals és que els ordinadors estan un poc “cascats”, tant el software com el hardware.”

CV

Descriurem ací breument les aplicacions del CV que hem estat explorant de manera especial.

Anuncis

A banda dels usos normals d’un tauler d’anuncis, aquests s’utilitzaren en l’assignatura que es va desenvolupar en l’aula d’informàtica per a penjar els fulls de tasques/activitats del dia (no es feien fotocòpies). Es pretenia així encetar la classe activament, que l’alumne prenguera nota dels objectius de la classe i de les tasques que havia de fer al llarg de la classe o per al dia següent i, al mateix temps, reflexionara sobre la classe que començava. Així, tasques i exercicis proposats en cada classe quedaven enregistrats per a consulta d’alumnes que no havien pogut assistir o per a referència futura.

Debats

És una operació versàtil. Ha hagut 3 tipus de debats:

-         sobre qüestions referents a la matèria del curs

-         oberts, proposats pels alumnes

-         de discussió d’exercicis: els enunciats els penja el professor com a debats.

Materials

Opció que permet recollir materials diversos, inclosos els informàtics (manuals, apunts en Word o en pdf, programes executables...).

Com activitat per al projecte, hem preparat fulls HTML que contenen applets de JAVA (programes de pocs kb que simulen experiments físicoquímics ben interessants i, sovint, difícils de fer a l’aula o a un laboratori típic). Els applets s’han obtingut de la WWW i s’han adaptat a les necessitats de cada assignatura.

Un suggeriment: penjar els textos només en format pdf, així:

o       incorporen imatges, enllaços a simulacions...

o       l’alumne no pot modificar el fitxer, però el pot llegir amb lector gratuït d’acrobat

o       es pot fer servir la versió pdf per fer classe amb un PC portàtil i un canó de projecció

Bibliografia

(Aplicacions habituals).

Fitxa del professor

(Aplicacions habituals).

Enllaços

Adreces Internet d’interès docent.

Controls

Dates d’exàmens, resultats dels exàmens, etc.

Tutories

En aquesta opció l’alumnat pot plantejar al professor dubtes o preguntes directament i de manera individualitzada. Mentre que la secció de Debats és visible per tots, les Tutories són opaques: la resposta va a parar només a la bústia de l’alumne.

L’opció de Tutories té 3 grans avantatges:

1)     mentre que les tutories habituals de despatx no es fan servir per l’alumnat llevat d’uns pocs dies abans de l’examen), l’alumnat pot fer tutories via el CV en qualsevol moment (dia/nit).

2)      Les preguntes de les tutories del CV són gairebé les úniques que fan la majoria dels alumnes del curs (l’alumnat no fa preguntes habitualment durant les classes, no "té" dubtes).

3)     Les Tutories poden esdevenir “dubtes freqüents” (secció següent).

Dubtes més freqüents

És una opció ben interessant del CV.

L’opció de Tutories s’assembla a un intercanvi normal de correu electrònic però com que està integrada en el CV, té dues característiques. Per una banda, les preguntes de l’alumnat no inunden la safata d’entrada del c/e del professor. Per altra banda, i aquesta és la principal utilitat des del punt de vista pedagògic, el professor pot passar les tutories molt fàcilment a una altra secció del CV, la de Dubtes més freqüents. Les preguntes s’organitzen en temes, per a una millor localització i lectura. D’aquesta manera es genera al llarg del curs un bon grapat de qüestions contestades que poden ser d’enorme utilitat a l’hora d’estudiar l’assignatura.

Anàlisi

Pros

El CV és un instrument per aprendre i practicar eines bàsiques per a tot estudiant. Es pot utilitzar per a exposar l’alumnat a material didàctic o a informació en diversos idiomes ("un món plurilíngüe"), a recursos basats en els ordinadors (Windows, Word, graficació i tractament de dades), a les TIC (correu electrònic, la WWW...).

L’ús del CV pot ajudar a estalviar temps en cues de fotocopiadora (tant al professorat com a l’alumnat), contribueix a l’estalvi de paper i exercita en l’organització digital d’informació.

En l’aspecte docent, el CV permet fer una classe ben activa (quan tots els alumnes interaccionen amb la resta d’alumnes del curs i amb el professor via ordinador), i enregistrar la feina que s’hi fa. A banda, cursos vinents resulta molt en senzill aprofitar i modificar els materials generats.

Contres

Hi ha inconvenients si es treballa en un aula d’informàtica que no estiga ben equipada.

Es pot fer que l’alumne/a treballe a sa casa o bé en ordinadors lliures de la UA (tot i que són molt limitats en nombre i recursos -no s’hi pot gravar, executar programes, imprimir- per als vora 30.000 estudiants).

És suficient el CV?

El CV està pensat amb determinats objectius pedagògics. Entre ells, la facilitat d’ús per no experts (professors i alumnes), i com a sistema tancat entre els usuaris concrets. Açò té uns avantatges i limitacions que volem assenyalar:

1)     Distribució de materials del professor: La no transparència del CV a usuaris fora d’un professor i els seus alumnes fa que es puguen penjar materials al CV que no podrien deixar-se en una pàgina Web oberta (per exemple, programari del qual només es té llicència per a un curs).

2)     Recollida de materials dels alumnes: Un dèficit del CV per als alumnes és que no poden penjar-hi material destinat al professor (treballs, memòries, dades...).

3)     Llistes de distribució: A banda dels debats i de les tutories, hi ha necessitats de comunicació entre professor i alumnes que no estan cobertes pel CV. Per exemple, una llista de distribució que permeta distribuir informació d’interès (beques o materials recollits d’altres fonts).

4)     Format text: Per a l’alumnat de ciències resultaria essencial poder incloure fórmules, equacions, subíndexs, figures, vídeos... en diverses seccions del CV.

Difusió i conclusions

Pàgina Web

Un dels objectius del projecte d’ús del CV i de les TIC ha estat generar materials de suport a la docència. Aquesta tasca ha suposat molt d’esforç donada la manca de material docent adequat per al nivell i orientació del nostre alumnat. En la pàgina del projecte (http://www.ua.es/dfa/agm) es van penjant els manuals, les activitats preparades per a les classes, els programes ...

Difusió


 

 


El projecte i els seus resultats s’han anat presentant en diversos àmbits (congressos, tallers…) de caràcter local i internacional i, per tant, en diversos idiomes (català, espanyol, anglès).

 

Tipus

Event

Format

Idioma

Àmbit

Ref.

Comunicació (pòster) i publicació

GIREP 2000

CD i paper

anglès

Europa/Món

1

Comunicació i Publicació (convidada)

Didacfisu 2000

ppt i paper

espanyol

Cuba i Sud Amèrica

2

Comunicació i publicació (convidada)

II Jornadas Nacionales

ppt i CD

Bolívia i Sud Amèrica

3

Comunicació i publicació (convidada)

Taller Internacional

ppt i CD

Hispano-Luso-Americà

4

Comunicació i publicació (convidada)

III J Curie

paper

català

País Valencià

5

Publicació convidada

Eines

paper

6

Memòria final

¾

paper

¾

7

 

Referències:

1)     The Virtual Campus as a teaching tool, Albert Gras-Martí, Marisa Cano-Villalba, International Conference on Physics Education, Physics Teacher Education Beyond 2000, GIREP 2000, Barcelona, setembre de 2000.

2)     Uso de las nuevas tecnologías en la enseñanza de la física, Marisa Cano Villalba, Albert Gras Martí, DidacFisu 2000, Matanzas, Cuba, febrer de 2000.

3)     Uso de las NTIC en la enseñanza de la física, Vicent F. Soler Selva, Miguel Segura Matarredona, Enric Ripoll Mira, Marisa Cano Villalba, Albert Gras Martí, II Jornadas Nacionales sobre Nuevas Tecnologías y Educación “Nuevos Desafíos”, Cochabamba, Bolivia, juny de 2000.

4)     Campus virtuales para la enseñanza, Marisa Cano Villalba, Albert Gras Martí, I Jornadas Iberoamericanas sobre el Diseño y Producción de Multimedia Educativo para la Enseñanza de las Matemáticas y de las Ciencias Físicas en la Enseñanza Superior y Secundaria, La Rábida, Huelva, setembre de 2000.

5)     El CV (Campus Virtual) com a recurs didàctic: una experiència pilot, Marisa Cano Villalba, Albert Gras Martí, III Jornades d’intercanvi d’experiències de Física i de Química de la Curie, Universitat d’Alacant, maig de 1999.

6)     Física i ensenyament. Un entorn visual per a l’ensenyament-aprenentatge, Albert Gras Martí, Marisa Cano Villalba, Eines, Revista de cultura i ensenyament, Alcoi, núm. 18, 2000.

7)     Memòria final: Ensenyament i aprenentatge amb el Campus Virtual de la Universitat d’Alacant, A Gras-Martí, M. Cano-Villalba, Informe a la UA, desembre 2000.

Conclusions

Les enormes possibilitats del CV es poden aprofitar a molts nivells de “compromís", segons les necessitats o possibilitats de cada professor i assignatura.

El projecte ha obtingut avaluacions ben positives (tant pels alumnes com pels professors participants), tot i que, òbviament, hi ha aspectes millorables, tant des del punt de vista tecnològic (millora i augment de la quantitat d’ordinadors) com procedimental (organització del curs basat en el CV).

Com incentivar-ne l’ús entre professors i alumnes? Els professors han de conscienciar-se que l’ús del CV introdueix moltes opcions noves i millores tant en el pla didàctic com en el de relacions professor-alumnes i d’alumnes entre ells.

Pel que fa l’alumnat, l’ús del CV es pot incentivar simplement fent-lo part de l’avaluació continuada de l’assignatura. L’esforç addicional que suposa es veu ràpidament compensat perquè s’aprenen de franc eines “transversals”, com les informàtiques.

En l’aspecte, didàcticament més rellevant, de reorganització del curs, convindria redissenyar el curs globalment i repensar els apunts, la seqüenciació i les activitats (informàtiques i de tota mena), de manera que integren eficientment els recursos del CV i de les TIC. Açò suposa un esforç addicional i un repte, que es veurà ben recompensat per la resposta de l’alumnat.

En tot cas, animem els nostres col·legues a seguir explorant l’aplicació didàctica del CV i d’altres eines de les TIC.

Agraïments

A Javier Amorós i a Joaquín Gallego per l’ajut en el camp de la informàtica; a l’ICE, pel seu impuls inicial; i, ben especialment, al Secretariat i al Vicerectorat de Noves Tecnologies, pel patrocini del projecte.



[1] Uns 40 PC en total, tot i que en cada sessió un 10-20 % resultaven inutilitzables d’entrada o es penjaven.

[2] Cal dir ací que en les nostres assignatures s'incentiva l'assistència a classe i aquesta és part de la qualificació de l'assignatura.